Els exhibidors i distribuidors de cinema del Principat asseguren que el doblatge de pel·lícules al català que la Generalitat marca a la nova Llei del cinema de Catalunya, podria fer-los perdre diners. Afirmen també que doblar films a la llengua catalana és costós, que no hi ha demanda de cinema en aquesta llengua, i que traduir els films al català implicarà pèrdues. Fins i tot van imposar un tancament patronal de sales per oposar-s'hi. El fet és però que moltes de les pel·lícules que s'han exhibit fins ara als cinemes de Catalunya en castellà, sí disposaven d'una versió en català. Ho han confirmat dos dels dobladors més coneguts del país, Jordi Boixaderas (wiki) i Joan Carles Gustems, en una entrevista [mp3 - 2min] a Ràdio Flaixbac. Boixaderas afirma que "nosaltres hem fet molts doblatges que no han sortit enlloc; compres el DVD i no hi és el doblatge en català (...) i l'hem fet nosaltres!". I què se'n fa d'aquests doblatges? "els paga la Generalitat, i TV3 se'n queda els drets per quan pugui emetre el film" per televisió. "A més a més hi ha l'acord que sigui un doblatge que es publiqui als suports en què es publica la pel·lícula, i això moltes vegades no es compleix", assegura Boixaderas, que també recorda que "les lleis que hi ha hagut fins ara s'han aplicat d'una manera parcial. Hi ha hagut molts problemes, la Generalitat fins ara ha posat moltes facilitats perquè es fessin doblatges en català que després no han quedat en res".

Convergència i Unió ha posat avui damunt la taula un gran pacte a l'Estat espanyol per fer front a la crisi econòmica. D'aquesta manera, CiU s'ha ofert al PSOE per pactar una sortida a la incertesa que plana avui entorn de la política econòmica. La proposta de CiU, de moment, sembla que ha estat ben rebuda des del PSOE i també des d'altres de les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles. En aquest sentit el portaveu del grup parlamentari Català al Congrés i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que ara no és moment d'impulsar mocions de censura ni de de generar "desconfiança" en els mercats financers sinó que és el moment dels grans acords polítics i d'un gran pacte d'Estat per l'economia". Aquestes declaracions de Duran es produeixen després de que des d'alguns cercles del PP es proposés -a porta tancada- una moció de censura o la possibilitat d'un gran govern de concentració que convoqués eleccions imminents, una proposta que segons publiquen alguns mitjans també seria ben vista per alguns sectors del PSOE.

El segon canal de l'ens de la radiotelevisió pública illenca (EPRTVIB), IBdos, iniciarà les emissions en proves el proper 14 de febrer. Les primeres emissions estaran formades per uns ròtuls i el so de la radio autonòmica. No serà fins dia 28 de febrer que no s'iniciï la segona fase de les proves d'emissió tot aprofitant l'event dels Premis Ramon Llull i l'entrega de les medalles d'or de les Illes Balears, moment en el qual es passarà a emetre tres hores de programació diària. Ja a partir de dia 1 de gener de 2011 el canal emetrà les 24 hores. La programació del canal incloura la reemissió dels informatius d'IB3, butlletins informatius, trasmissions des del parlament així com actes institucionals. També s'emetan documentals, cinema d'autor i el futbol de 2a i 3a divisió, així com basket.

El líder d'Unitat Aranesa (UA) i màxim responsable de l'Aran, el síndic d'Aran Francés Boya, ha assegurat avui a 'El matí de Catalunya Ràdio' que prefereix que la Vall d'Aran sigui una província espanyola nova i independent abans que una vegueria catalana compartida perquè "quan ens retalla els nostres drets l'Estat [espanyol] és dolorós, però quan ho fa Catalunya encara ho és més perquè entenem que hem d'anar plegats". Boya ha assegurat que està disposat a anar a Madrid per canviar la situació actual, la qual contempla que aquest territori queda inclòs a la vegueria de l'Alt Pirineu. "L'Estat només reconeix com a ens autònoms aquells que estan considerats com a província. És veritat que és una aspiració complicada i difícil, però crec que des del punt de vista nacional de l'Aran també tenim dret a somniar. Aquesta és una aspiració de la qual no en responsabilitzem Catalunya, sinó que diem que si Catalunya no ho fa, nosaltres ho farem", ha assegurat.

L'Ajuntament de Barcelona no cedirà ni espais ni locals públics a entitats i associacions si finalment s'hi acaba fent una consulta independentista. Així es va decidir al ple de divendres passat en el qual el PSC i el PP van votar en contra de la proposta d'ERC, i ICV-EUiA es va abstenir. Només CiU hi va votar a favor, juntament amb els republicans. El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, va demanar que l'Ajuntament col·laborés amb les entitats de la ciutat que treballen per a fomentar la participació ciutadana el dia de la consulta sobre la independència de Catalunya. El republicà va sol·licitar que l'Ajuntament apliqui la "voluntat de la seva ciutadania, posant els mitjans per fer complir el que estableix la legislació, com el reglament de participació ciutadana, on les associacions poden convocar una consulta si així ho manifesten el 10% de les entitats registrades" i va explicar que "hi ha un dret d'ús de la ciutat [...] en el qual, si un nombre de ciutadans desitgen tirar endavant una iniciativa consultiva, vostès els han d'ajudar".