Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

El passat cap de setmana els dirigents polítics del Nord i del Sud del Sudan van signar un acord per celebrar un referèndum d’autodeterminació el 2011, en virtut del qual la població del Sud sudanès decidirà si forma un Estat propi o segueix dins l’actual Estat sudanès. Dins l’acord es fixen les condicions de validesa de la consulta popular establint una participació mínima del 58% dels votants, dels quals un mínim del 51% han de votar afirmativament per donar naixença a un nou Estat independent. El Nord està habitat per tribus àrabs i musulmanes, mentre que al Sud la població és negra i animista o cristiana.

Des de la seva independència, les tensions han estat constants i des del 1983 el 2005 va haver una guerra, amb dos milions de víctimes, entre el govern del Nord, que va decidir imposar la xaria (llei islàmica) a tots els sudanesos, i les organitzacions político-militars que van crear-se al Sud. El 2005, sota patrocini de la comunitat internacional, es van signar uns acords de pau a Nairobi que van posar fi a la guerra. Des d’aleshores, el Sud és autònom, amb el seu govern i el seu exèrcit sorgit dels grups armats existents durant la guerra. Els acords de pau establien que el 2011 hi hauria un referèndum perquè la població del Sud decidís el seu futur. El pacte actual ha concretat aquella disposició de la pau establerta el 2005.

El Sud per la independència, el Nord pel petroli
L’acord d’aquest passat cap de setmana ha estat signat pels dirigents del Congrés Nacional, del president general Omar el-Béchir, nordista, i pel Moviment Popular per a l’Alliberament del Sudan (SPLM), del vicepresident Salva Kiir, sudista. Queda per aclarir com votaran els centenars de milers de sudistes que viuen a la capital, Khartum, i a les províncies del Nord, i els qui viuen a l’estranger.
El SPLM, sorgit de la lluita del Sud contra el govern musulmà del Nord, fins fa poc no s’havia definit políticament sobre si era favorable o no a la independència. Durant anys, el seu combat era contra el govern islamista i els seus dirigents parlaven d’alliberar tot el Sudan. Però des de la tardor passada, el seu actual líder, Salva Kiir, s’ha definit per l’opció independentista. La postura tradicional del govern àrab i musulmà de Khartum sempre ha estat contraria a una eventual independència del Sud perquè, entre d’altres raons, hi ha importants jaciments petrolers. Ara semblen tenir una actitud més oberta, vistos els acords del cap de setmana, però cal recordar que també és tradicional que el govern de Khartum no compleixi els pactes establerts (aquí podem establir un paral·lelisme amb Espanya i Catalunya).

Els observadors estimen que l’acord actual obeeix a les necessitats conjunturals del règim islamista sudanès, que te programades unes eleccions generals pel pròxim mes d’abril, a les quals participarà (en virtut del pacte actual) la població del Sud, donant així una legitimitat que ara no te el règim islamista del general Béchir. A partir del 2005, mentre s’apagava la guerra entre Nord i Sud, s’encenia una nova guerra entre Nord i Oest (la regió del Darfur) que ha estat causa de grans matances entre les tribus negres i musulmanes del Darfur per part de les tropes del règim islamista àrab i les tribus aliades àrabs del la regió. Després de centenars de milers de morts i milions de refugiats, el Tribunal Penal Internacional va inculpar al president, general Béchir, per crims de guerra i això l’ha aïllat internacionalment. Per aquesta raó necessita unes eleccions que el legitimin i s’ha assegurat la participació de la població del Sud amb un pacte que està per veure si complirà, una vegada assolit el seu objectiu.

Matances d’homes, dones i nens
Durant aquest any que s’acaba, al Sud del Sudan s’han produït un seguit de matances entre tribus amb grups dotats d’armament modern que han causat uns 2.000 morts i uns 250.000 desplaçats. La causa dels atacs, a primera vista, ha estat el robatori de bestiar, per l’aigua i pels drets de pastura, és a dir: les causes de fa segles que enfronten a les tribus. Però, per primera vegada, s’ha matat no sols els homes sinó també les dones i els nens, de manera indiscriminada, i alguns dirigents del Sud han apuntat que els atacs, amb armament nou i modern, podien estar dirigits per grups de sudistes que havien lluitat a favor del Nord durant la guerra civil i que ara estarien interessats en provocar el caos per impedir la celebració del referèndum del 2011. Per tant, en el fons seria una maniobra del règim islamista del general Béchir.

Si així fos, és d’esperar que l’acord del passat cap de setmana posarà fi a les matances, com a mínim fins a les eleccions del pròxim mes d’abril. Dins de la complexitat d’aquest conflicte hi ha un fet clar: la religió no es determinant, cosa que no es pot dir del color de la pell. El règim àrab islamista de Khartum no sols ha matat a centenars de milers de cristians i animistes (al Sud) sinó també de musulmans (al Darfur). Les víctimes tenen la característica comuna de pertànyer a tribus negres. No es tracta, doncs, de un xoc de civilitzacions sinó de neteja ètnica.

Sud del Sudan

, 

independència

, 

consulta