Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

En contra de la teoria dels rebrots verds, les previsions econòmiques –ja no les internacionals, sinó també les de la CEOE, per exemple- són que durant el primer semestre del 2010 l’Estat espanyol continuarà de cap a caiguda. Per tant, dir que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, viu el seu pitjor moment des que exerceix el càrrec no significa que hagi tocat fons i que hagi de començar a remuntar. No. Vol dir que mai ho havia passat tan malament, i que l’horitzó que té al davant no és gens esperançador. Que Zapatero no dorm tranquil és el que es comenta des de fa dies a Madrid però, per què?

El PSOE i el seu líder fa temps que tenen motius per estar preocupats amb l’augment incessant d’aturats. Per què ara el president espanyol està pitjor que mai i ha abandonat l’optimisme que sempre l’ha caracteritzat? El motiu és que, per primera vegada, les coses comencen a tòrcer-se-li dins el seu propi partit. Dues dades ho demostren: la primera és la recomanació del president socialista de Castella-La Manxa, José María Barreda, d’aprimar un executiu més engreixat que mai, amb tres vicepresidències de les quals la de l’andalús Manuel Chaves és totalment accessòria. Mai, fins ara, un membre del PSOE s’havia atrevit a dir-li què s’ha de fer a Zapatero. La segona dada és el rumor que s’ha generat dins del partit amb la possibilitat que el fins fa poc cap de la diplomàcia europea, Javier Solana, pugui desbancar-lo.

Des que va guanyar les eleccions del 2004, Zapatero es va convertir en una espècie de personatge sagrat, intocable, dins del PSOE. Era l’home que havia tornat l’esperança a unes files socialistes que ben poc comptaven amb governar. Ara, li ha passat el pitjor que li podia passar: ha perdut aquesta àurea d’invulnerabilitat. Un altre exemple que mostra el desànim a la seu de Ferraz és el que comentava un assessor: “estic fins als nassos dels polítics”. Es tracta d’una persona que encarnava la il·lusió del 2004. D’aquella il·lusió, ben poc en queda. Per acabar-ho d’adobar, Zapatero ha de fer front als seus fantasmes: l’expresident espanyol, Felipe González, i el president del Congrés, José Bono. González mai s’ha portat bé amb Zapatero, i Bono l’hi té jurada des que li va guanyar el congrés del 2001. Curiosament, González i Bono van pronosticar fa mesos que Zapatero havia de repetir com a candidat el 2012. S’ensumaven que les coses anirien malament i li van fer l’abraçada de l’ós?

Zapatero

, 

crisi

, 

Bono

, 

González