Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

El Parlament de Catalunya va aprovar el dimecres la llei de consultes populars. La tossuderia del conseller de Governació, Jordi Ausàs, d’ERC, i la pressió del seu partit als socis de govern han forçat a que la llei fos una realitat. De forma sorprenent, CiU li va negar el seu suport. I és que la llei assumeix que els referèndums han de rebre sempre la preceptiva autorització de l’Estat. Ni més ni menys que el que diu la Constitució Espanyola de 1978, que CiU va redactar i recolzar, quan reserva a l’estat les competències en aquesta matèria, i el que proclama l’Estatut vigent, que el líder de la federació nacionalista, Artur Mas, va pactar a la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero. L’Estatut que ara estudia amb lupa el Tribunal Constitucional ja deixa clar que les consultes populars, per tenir algun tipus de validesa legal, han de ser aprovades per Madrid.

Els nacionalistes asseguraven preferir una llei que, jugant al límit de la legalitat, donés algun tipus d’articulació a les consultes sense caràcter vinculant, com les sobiranistes que es fan en l’àmbit local o fins i tot una consulta nacional d’autodeterminació que els nacionalistes ja han deixat clar, però, que descarten. En el fons, i a pocs mesos de les eleccions, hi havia evidentment la seva tàctica de no donar aire a Esquerra per fer inviable un tercer tripartit i la de no veure’s tampoc condicionats, si Joan Puigcercós fa un bon resultat, a un pacte amb els republicans en la línia del que en aquest mateix portal reclamava fa uns dies en una entrevista Carles Campuzano.

Si passades les eleccions de la tardor al Parlament segueix havent-hi una majoria nacionalista és molt possible que s’arribi a plantejar alguna mena de consulta sobre l’autogovern. De fet la llei estableix un llistó ben baix (el 3% del cens o una bona colla d’ajuntaments) per promoure-la a nivell popular i una mesura discreta de diputats per fer-ho a nivell institucional. Dels diputats en dependrà i, si CiU i ERC segueixen sumant, la federació nacionalista es pot trobar en la tesitura d’haver-se de posicionar i plantejar un conflicte polític en tota regla a Madrid, que a diferència del que va fer amb el Pla Ibarretxe no podria escudar-se en la legalitat per tombar una consulta. Serà, en tot cas, un bon instrument per aclarir on és cadascú.

ERC

, 

CiU

, 

Llei de consultes

, 

referèndum

, 

independència