Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Dimarts de la setmana passada es va celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides. Quan sentim a parlar de les zones humides sovint ens imaginem els paisatges d’aigua dels Aiguamolls de l’Empordà, l’estany de Banyoles o el Delta de l'Ebre, tot i que a Catalunya en tenim moltes més i són de gran rellevància. La superfície que ocupen tots aquests espais al Principat és menor que la que ocupaven fa uns segles. El desconeixement de la seva transcendència pels ecosistemes ha propiciat durant dècades, i fins i tot segles, la seva progressiva eliminació, motivada sobretot per l’edificació, l’assecament per a ús agrícola, el seu ús com a abocadors d’aigües residuals o, ja fa moltes dècades, pel fet que aquests espais actuessin com a focus de paludisme, una malaltia ja eradicada. A escala mundial, els científics estimen que originàriament les zones humides suposaven el 12% de la superfície emergida del planeta, mentre que en aquests moments la xifra arriba només a la meitat.

Aprofitant la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides, l’entitat Depana va posar de manifest en l’informe ‘Proposta d'inclusió de noves zones humides catalanes a la Convenció Ramsar’ la manca de reconeixement internacional de determinades zones humides de Catalunya. Actualment només gaudeixen d'aquest reconeixement internacional el Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, l’Estany de Banyoles i el Delta de l'Ebre. Aquests quatre espais formen part de la Convenció Ramsar, signada a aquesta ciutat iraquiana el 1971. Però el Principat compta amb un patrimoni de zones humides excepcional, motiu pel qual Depana demana que 23.000 hectàrees de disset zones humides de Catalunya s'afegeixin a les quatre ja existents, ja que no només es preservaria la seva biodiversitat sinó que obriria les portes a ajudes econòmiques per a les activitats que s'hi realitzen com l'agricultura. Entre les proposades es pot destacar el delta del Llobregat, l’aiguabarreig Segre–Cinca, l’estany de Sils o els aiguamolls del Baix Empordà. Per ser considerats d'interès internacional i poder incloure’s a la Xarxa Ramsar, els aiguamolls han de ser una àrea representativa, tenir espècies en perill d'extinció o una població regular de 20.000 aus aquàtiques, entre altres criteris.

De les disset noves zones humides proposades, cal destacar sobretot el Delta del Llobregat. El motiu és el seu valor estratègic a la conca mediterrània i en l'entorn metropolità on es localitza, a més de ser la segona zona humida més important de Catalunya després del Delta de l’Ebre. La proposta ja és en mans del Departament de Medi Ambient i Habitatge, ara només ha de posar fil a l’agulla.

Aiguamolls

, 

Dia Mundial de les Zones Humides

, 

Depana