Segons fonts de tota solvència a què ha tingut accés GARA, el donostiarra Jon Anza hauria estat interceptat al tren que va prendre en direcció a Tolosa, el 18 d'abril, per agents d'un cos policial espanyol. El segrest del militant d'ETA, greument malalt, hauria donat pas a interrogatoris il·legals en el transcurs dels quals va morir. Aquestes fonts asseguren que van decidir aleshores desfer-se del cos sense vida, enterrant-lo en territori francès...
Noves dades sobre la desaparició de Jon Anza mentre es dirigia a una trobada amb membres d’ETA, el passat 18 d'abril, apunten cap a un inequívoc desenllaç: la mort de l'expres donostiarra. Segons informacions que ha tingut accés GARA, facilitades per fonts que han tingut contacte amb coneixedors directes del cas, es confirma l'autoria d'un cos policial espanyol en la intercepció del donostiarra, fa ja mig any, així com en el seu segrest.
Les dades existents es poden resumir així: Jon Anza, que aquell matí es dirigia amb tren des de Baiona a Tolosa a trobar-se amb diversos membres d'ETA -segons va revelar després la pròpia ETA-, i que estava afligit d'una greu malaltia per la qual es trobava gairebé totalment cec, hauria estat interceptat per agents d'un cos policial espanyol en el trajecte ferroviari. Després de fer-lo baixar del mateix, el militant donostiarra hauria estat segrestat pels policies i, tot seguit, sotmès a interrogatoris il·legals, en el transcurs dels quals va morir.
Aquestes fonts asseguren que el cos sense vida del militant donostiarra va ser, a més, enterrat en algun punt de l'Estat francès. Desconeixen, tanmateix, si els membres del cos policial espanyol van comptar amb alguna connivència o col·laboració de les autoritats o els policies francesos, o si van actuar sense ella.
Davant les noves dades revelades pel diari basc, la fiscalia de Baiona, encarregada d’investigar la desaparició d’Anza, s’ha mostrat oberta a valorar-ne les aportacions, sense descartar cap hipòtesi.
Emplaçament a Rubalcaba
Davant d'aquestes noves dades, es pot recordar la interpel·lació pública que el dirigent del PNB Joseba Egibar va realitzar a finals d'agost al ministre espanyol d'Interior: "Seria bo que Rubalcaba expliqués si la Policia espanyola va detenir Jon Anza en territori francès", va preguntar.
Rubalcaba va respondre amb el silenci. En realitat, només una vegada ha contestat a una interpel·lació sobre la situació d'Anza. En una roda de premsa a Gasteiz, el ministre espanyol va respondre així la pregunta realitzada per GARA: "És evident que les Forces de Seguretat de l’Estat no tenen res a veure amb aquesta desaparició. Més aviat entenc que forma part d'un problema d'ETA, i així ens ho ha fet saber ETA. Al final hi ha una hipòtesi per allà que és fàcil d'imaginar. Però res a veure amb les FSE".
Les dades sobre aquest desenllaç de Jon Anza cobren més força encara si s'atén els últims casos de segrests policials o parapolicials de ciutadans bascos. Per exemple, el que va patir el refugiat polític Juan Mari Mujika l'11 de desembre del passat any a Donapaleu, quan va ser interceptat per diversos policies que es van dirigir a ell en francès, però que després es van identificar com a policies espanyols. El van tenir segrestat dues hores en una barraca abandonada, on va ser sotmès a interrogatoris il·legals, sota amenaces contra la seva filla, llavors empresonada a Madrid.
Augment de segrests polítics
El maig va arribar el cas de l'expres de Bilbo Lander Fernández, segrestat per agents que es van identificar com a ertzaines. Després de formular-li la mateixa exigència de col·laboració, Fernández va denunciar que va ser apallissat. Després de narrar-ho públicament, va ser detingut i empresonat per mandat de l'Audiència Nacional espanyola.
Un altre cas esgarrifós va ser el que va denunciar l'expres d'Arbizu Alain Berastegi, abordat el juliol a punta de metralleta per dotze encaputxats i segrestat en una muntanya de difícil accés durant almenys set hores, després que uns falsos clients requerissin dels seus serveis com a paleta.
Recentment s'ha sabut que, a Iruñea, va ser retingut per la força i sota fortes amenaces Dani Saralegi, de la plataforma Gora Iruñea!.
