Hem après la lliçó del procés de l’estatut. La desunió dels partits catalans ara fa dos anys va desembocar en l’aprovació d’un estatut retallat i que ens lligava de mans per al futur, i avui en patim les conseqüències en la nova negociació de l’aplicació del finançament previst a l’Estatut, l’ambigüitat del qual permet lectures amb resultats absolutament dispars.

S’ha dit i repetit que fou la desunió, la voluntat de protagonisme, l’excessiu tacticisme i la mobilització escassa i tardana de la societat civil el que va propiciar l’escenari per un pacte de rebaixes, que va frustrar les aspiracions de bona part de la ciutadania i que va treure les ganes d’engegar un nou procés estatutari per d’aquí a molts anys.
Ara, doncs, és responsabilitat de tots no repetir els mateixos errors. En aquests dies, quan l’acord és més necessari que mai, alguns patim un cert déjà vu en veure acusacions sobre la manca de voluntat d’arribar a propostes conjuntes, i acusacions de voler-se quedar amb la “foto” –i conseqüentment, amb el capital polític que pot comportar- d’una proposta de finançament conjunta des de Catalunya vers el govern de l’estat.
Esquerra, que hem patit en carn pròpia les conseqüències de les febleses del país i pròpies durant el procés estatutari, tenim clar que la unitat és l'única forma de fer-nos valdre davant el govern de l’estat, perquè la divisió ens fa més febles i exposats a ser unes peces de joc dins la partida del govern espanyol. Per això, avui en Joan Puigcercós ha anunciat que no donarem suport, en el proper Debat de Política General al Parlament, a cap resolució que no sigui unitària. Perquè la unitat ens fa forts a Catalunya i les seves propostes. I perquè cal acabar amb la dinàmica tacticista que sovint ha prioritzat els interessos de partit als de país. I ho fem essent conscients que potser no estarem a la “foto”. És igual. En un moment de crisi econòmic, la resposta que s’ha de donar des de les institucions de govern del Principat necessita la implementació d’un nou model de finançament perquè sigui efectiva. Perquè no aconseguir la unitat és un fracàs de la política catalana. I perquè aquest fracàs també serà del país. Independentisme –ara sí- amb sentit d’estat.