Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Escriure articles d’anàlisi de l’actualitat és, com més va, un ofici que comporta un major risc. Especialment, que la realitat et desmentisca a l’endemà de publicar la teva anàlisi més fina. És un risc que en principi no tenen els historiadors, tret potser d’aquells que estenen les seues anàlisis fins a la línia de la història immediata. Cal dir, però, que de vegades l’articulista arrisca més del que seria convenient.

Xavier Bru de Sala, a la revista El Temps de la setmana passada, escrivia que en contrast amb Espanya, que en el seu particular mapa té estranyament el centre a València, on la corrupció és generalitzada i profunda, a Catalunya el cas Millet és aïllat, amb uns límits ben definits i a més s’esclarirà fins al fons.

Uns dies després, nord enllà, on la gent és culta, lliure, desvetllada i feliç, un jutge de pel·lícula aixecava d’una revolada les catifes que guarnien l’oasi i treia a la superfície una putrefacció que no sembla ni aïllada ni anecdòtica. Suficient, si més no, per fer-nos un bany de realitat que ens hauria de dur a deixar de mirar al veí per sobre del muscle. D’altra banda, sobta la facilitat amb què des de Barcelona, alguns han fet seu el tòpic precuinat i esbombat pel PP de la nova València com a centre de l’Espanya d’avui. Una visió estranyament reduccionista: corrupció a Espanya, amb centre a València (i què passa amb les Illes? no existeixen?).

Sobta especialment perquè València, malgrat els focs d’artifici –tirats amb pólvora de rei, si, però pagada amb deute propi i no, com creuen alguns, amb transferències de l’Estat- no s’ha pogut desempallegar mai del seu paper secundari de maltractada perifèria d’una Espanya cada vegada més macrocefàlica que no té cap intenció de traslladar el seu centre –polític, econòmic, ferroviari, cultural moral i espiritual- més enllà de la M-40. En dubteu? Feu una ullada a les balances fiscals i calculeu quin és el territori més maltractat en relació al seu PIB per càpita. Curiosa mostra de sucursalisme mental, la de Bru de Sala. Encara que semble estrany.

Xavier Bru de Sala

, 

corrupció

, 

País Valencià