Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Salvador Cardús afirma, en un article a l’Avui, que no sap com es pot sortir de l’atzucac en què s’ha ficat la política catalana, i ha dit que el més grotesc és que “a vegades sembla que els nostres dirigents no s’han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L’obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l’esquer”.

Segons el sociòleg i escriptor, “l’incompliment de l’Estatut i l’amenaça del Constitucional; l’espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l’Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d’estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n’hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s’és dins de la ratera”.

Probablement per tot això, diu Cardús, la reflexió de Joan Carretero a l’AVUI, “feta des de fora de la gàbia” ha produït “una enorme inquietud dins la ratera”. Segons Cardús, l’article de l’exconseller parlava d’allò que passa fora de la gàbia. En aquest sentit, afirma que “hi ha un independentisme que se situa per damunt de l’eix dreta-esquerra i que en té prou de pensar que la situació actual és econòmicament insostenible i políticament inacceptable”. Segons Cardús, “no és una estupidesa pensar que una oferta electoral estrictament independentista i ideològicament transversal, pensant en ara mateix, podria recollir no tan sols el vot desenganyat d’ERC i CiU -que ja és molt-, sinó part del que encara té però que cada vegada que va a votar, vacil·la”.

Cardús creu que la reacció dins la ratera ha estat de nervis, perquè “s’ha interpretat com si Carretero també volgués entrar-hi” i creu que "s’equivoquen”, ja que l'autor de l'article té "la impressió que la novetat del que proposa l’antic conseller de Governació -estem parlant en el pla del discurs polític- és que se situa fora de la ratera”. Una altra cosa, “és discutir la possibilitat real de desenvolupar el projecte polític que s’intuïa en l’article de Joan Carretero al nostre diari”, ja que “calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l’enorme risc personal de qui s’hi comprometés. Vistes algunes reaccions, potser ni tan sols els que comparteixen l’objectiu polític i que ara militen en els altres partits, farien un salt en el buit tan gran i sense xarxa. Les gàbies, les rateres, tanquen, però també protegeixen”.

Cardús finalitza l’article assegurant que si la situació d’encallament s’allarga, “si es resolt malament el finançament és difícil d’imaginar amb quin programa els actuals partits podran anar a les eleccions del 2010 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l’esquer”. Serà en aquella circumstància, doncs, “quan potser és veurà més clarament l’oportunitat de posar en qüestió l’existència de la mateixa gàbia. Tot i que el millor seria que tots els que ara són dins s’atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar”.

Salvador Cardús