Des de fa uns quants anys la nostra societat té una característica que la perjudica: la manca d’autoestima. Un tema  que tractarem en propers editorials. Però encara hi ha en la nostra societat alguns elements més perjudicials: alguns sectors marginals i alguns personatges estrambòtics, suposadament intel·lectuals, que pateixen una malaltia que els imprimeix un autoodi cap a la seva societat, la seva llengua, la seva cultura i la seva nació, a la que mai han acceptat. Aquests professen un nacionalisme que no té necessitat d’anomenar-se’n. Són simplement ultranacionalistes espanyols i utilitzen això per ser quelcom en una societat en la qual sinó simplement serien personatges anònims. D’aquesta manera aconsegueixen que les estructures de l’Estat i amplis sectors dels mitjans de comunicació es facin ressò de les seves activitats sectàries.

Aquests personatges de l’autoodi aquesta setmana han intentat tirar endavant una manifestació contra un dels eixos vitals de la nostra construcció nacional: La immersió lingüística, eina fonamental de l’escola catalana solidària per tirar endavant un ensenyament que evita la fractura social.

Tot i que no cal donar massa importància a aquests fets i maniobres minoritàries, cal estar atents per donar una resposta contundent si calgués.

Catalunya i la resta de la nació catalana té molts enemics externs però els pitjors són aquells interns que exerceixen un autoodi malaltís.