Totes les enquestes, estudis i apreciacions vàries dels opinadors conclouen que l’any 2010 serà el començament de la fi de l’Status Quo i dels acords ja superats de la transició democràtica.

La desafecció en relació a la  política, el cansament vers  una Espanya que no canvia i el reforçament del nacionalisme espanyol ha portat a la ciutadania a percebre un  debilitament de les nostres institucions nacionals, fet que col·loca  la nostra classe política i  dirigent  en una situació límit.

Això ens obliga a fer canvis profunds. No podem esperar més. Ens cal un relleu encara que aquest comporti  traumes  en l’ordre establert dels últims trenta anys. És necessari que les noves generacions irrompin i sacsegin el panorama actual sense els complexos i les renúncies de la classe política governant. I tot això s’ha de produir ja o s’ha de començar a dibuixar de cara a les properes eleccions nacionals i municipals. Una nova Catalunya ha d’agafar el testimoni.

Així CiU i  PSC hauran de perdre la por i anar en compte a no equivocar les seves estratègies si no volen ser escombrades  a mig o llarg termini. Una derrota electoral a nivell nacional, local i estatal del PSC/PSOE trencaria aquesta unitat política i amb ella les seves dues ànimes  a Catalunya.

Per la seva banda,  CiU es pot esmicolar en diverses faccions (sobiranistes, lliberals i democratacristians) si Artur Mas per tercera vegada no assoleix la presidència de la Generalitat. Fet que podria  desequilibrar l’espai diferencial de centre dreta i centre esquerra.

Pel que fa als republicans caldrà estar atent per veure de quina manera els afecta en el seu rol de lideratge del món   sobiranista  la irrupció en el si del seu espai electoral de Reagrupament, les CUP i altres moviments independentistes.

Tot el mapa polític català està en joc. Hem d’actuar amb seny i responsabilitat i evitar dirigents personalistes i messiànics que ens podrien  conduir a  una situació pitjor de la ja de per si negativa frustració nacional actual.

L’any 2010 ha d’ésser l’inici d’una nova etapa per al poble català. No tenim  altra sortida que una gran Solidaritat Catalana que ens hauria de servir per unir a tots els catalanistes,sobiranistes i independentistes sota una estratègia i un programa nacional de mínims que ens ha de donar  força i credibilitat davant l’estat i la unió Europea.