Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

El president d’Esquerra ens rep al despatx que té a la seu del partit republicà al carrer Calàbria. Joan Puigcercós defensa les virtuts del finançament autonòmic aconseguit pel Govern de la Generalitat, si bé accepta que pot ser millorable i el situa com un pas més en el camí cap a la independència.

El nou sistema de finançament autonòmic compleix l’Estatut?

D’entrada sí, però el primer dia ja vam reconèixer que hi havia alguns elements que no eren exactes, com per exemple l’aparició d’un quart any. Crec que tot això és una campanya de CiU, que no vol reconèixer que es va equivocar quan va fer el pacte Mas - Zapatero. CiU es preguntava en veu alta, ha valgut la pena fer l’Estatut per arribar fins aquí?  Aquesta pregunta se la fan tres anys i mig més tard. Jo demano a tots els catalans que llegeixin l’article 206 de l’Estatut, aprovat amb la connivència de CiU, PSC i Iniciativa, que deixa molt clar que les necessitats de despesa de Catalunya les decideix l’Estat. A partir d’aquí hem negociat com sempre.


Com?

Esquerra ha pressionat a Madrid votant en contra del Govern espanyol en totes les votacions fins que no s’ha aprovat el finançament. Amb aquest Estatut, la situació de crisi econòmica, les dificultats que té Catalunya per fer-se entendre a Madrid, amb la fatiga amb que jugava l’Estat en contra nostra i amb l’asfixia financera, hem arribat a un gran acord. És millor aquest acord que no pas el pacte de l’Estatut.


Creu que l’acord al qual s’ha arribat millora el que estipula l’Estatut?

És que l’Estatut no estipula res. Vostè ha vist alguna xifra a l’Estatut?


No, però s’hi diu algunes coses sobre el model que en el pacte...

Per exemple?


Què entenen vostès per ordinalitat?

L’ordinalitat que marca l’Estatut és de renda per càpita. I ja és compleix. Servidor va intentar incloure que la ordinalitat fos la renta per càpita adaptada al cost de la vida i evidentment no va colar. No ho van poder admetre. Malauradament, malgrat que paguem molt, estem per damunt de la mitjana en renda per càpita. Jo crec que algú es va fer trampes al solitari quan va vendre el seu Estatut i ara s’ha de dir la veritat als catalans. Esquerra des d’un primer moment els l’ha dit, i ara demanaria al PSC, a Convergència i a Iniciativa que expliquessin la veritat. Malgrat això, aquest és un bon acord.

Per què Esquerra diu sí a l’acord?

Perquè vam aconseguir quatre coses que per mi no són un tema menor: reduir el dèficit fiscal; incrementar els recursos de forma que el quart any podrem arribar o fins i tot superar els 3.800 milions amb uns indicadors econòmics molt moderats; assentar les bases d’una cosa que fins ara Espanya no acceptava, que és passar de la mitjana en la ràtio, estàvem en 94, ara estarem a 102 i arribarem a 105. Espanya interioritzarà per primer cop que Catalunya ha de deixar de perdre. I la quarta és que en el quart any, tota la cistella d’impostos que participem tindrà un  rendiment intern.


Per tant, creieu que arribarem als 3.855 milions?

Jo crec que finalment els superarem.


Però el ball de xifres de totes les comunitats superen els 11.000 milions proposats per la ministra Salgado...

Per primera vegada els Països Catalans, i en part Madrid, han sortit beneficiades, i és molt normal que algunes comunitats autònomes, sobretot les del sud que són les que han perdut amb aquest acord, diguin que han guanyat més. Cadascú fa els seus números i ho ha de vendre com pot. Nosaltres hem aconseguit aquestes quatre coses que indicava abans, més una cinquena: que l’acord es revisi cada cinc anys.


Esperava més suport de l’executiva a la decisió d’acceptar l’acord?

A Esquerra hi ha una part de la nostra gent que està acostumada, i em sembla bé, a una situació de visualitzar molt més el conflicte amb Espanya. I els semblava en aquell moment que el model podia contenir paranys. Si poden, no tingui cap dubte que des de Madrid ens aixecaran la camisa. A Espanya hi ha un vici, és que fan les lleis però després s’han d’acabar pactant. Per tant haurem d’estar molt amatents.


L’acord en finançament enterra momentàniament el concert econòmic?

No. Jo crec que aquest és un altre dels problemes, que no sabem veure el gradualisme. Hem arribat a un moment d’exasperació del país i una part de la comunitat més independentista s’ha exasperat. Jo també. Però el gradualisme és el nostre aliat, perquè en el tot o res, amb la correlació de forces que hi ha, és res. Hem de tornar a resituar el gradualisme i per tant el concert econòmic és un objectiu. Hem solucionat una tercera part del dèficit fiscal, d’acord, però hem de posar sobre la taula que encara queden dues terceres parts. I per tant aquí no s’atura res.


Entén la posició de Convergència i Unió de mantenir la negativa a l’acord?

La respecto perquè que forma part del rol de l’oposició. Crec que esperaven que no hi hagués acord o fos molt marginal, però no ha estat així. CiU diu que si ells governen aconseguiran més recursos. I si governen un dia ho podran fer, perquè aquest acord es revisa cada cinc anys i la població s’actualitza cada any, cosa que no passava amb el pacte del 2001.



Però les ponderacions a l’hora de revisar la població no són les que més interessen a Catalunya precisament...

Depèn. La població sanitària ens interessa o no ens interessa? A Catalunya sabem la població nova que tenim per la targeta sanitària, així que ens interessa molt. Que és millorable? Segur que és perfectible. D’aquí cinc anys, qui governi tindrà una oportunitat de tornar a negociar, en tres començaran a escalfar motors i si Convergència te un paper rellevant podrà ser decisiva. I si governen els haurem d’ajudar a aconseguir més, i ells hauran d’ajudar també si governen uns altres.


Les relacions entre PSOE i Esquerra al Congrés varien després de l’acord?

No. El que passa és que nosaltres vam acordar que no votaríem res important fins que no se solucionés el tema del finançament. Ara, tornarem a com estàvem abans: si ens convé i és bo per Catalunya ho votarem, sinó, no. Votarem els que ens convingui, i ja aviso que si a la LOFCA hi ha algun element sobrevingut o alguna interpretació de l’articulat que no haguem pactat, no hi donarem suport.


Poc després de signar l’acord, el senyor Joan Saura va anunciar que hi hauria un tercer tripartit. Què en pensa? És la prioritat d’Esquerra?

És lògic, ja que el senyor Saura no té cap altre marge de maniobra política. No li queda cap altre opció que reeditar el pacte d’esquerres o estar a l’oposició. Aquest no és el cas d’Esquerra Republicana, i per tant nosaltres no diem que no, però ja ho veurem. Dependrà dels vots i del programa que haguem de fer. El que sí que tinc clar és que aquesta vegada Esquerra tindrà un programa molt clar i molt nítid que condicionarà els pactes de Govern.



Amb alguna condició en concret?

A la propera legislatura, no em canso de dir-ho, hem de començar a situar el dret de decidir dels catalans com a eix central. I això vol dir que hem de poder decidir sobre aeroports, impostos o la sobirania si cal. El model autonòmic ja ha donat el que havia de donar, i per tant els partits autonomistes tenen un problema si la sentència del Tribunal Constitucional no dóna llum verda total a l’Estatut.


Veu als seus socis del tripartit defensant el dret a decidir?

Ho veig difícil, però tampoc he vist mai a Convergència predisposada a un procés independentista clar i contundent.


Per tant no descarta una possible aliança amb CiU?

Sempre he dit que els fronts requereixen una causa comuna. Quan tu obres un front és per defensar la causa fins a les últimes conseqüències. Qualsevol acord amb Convergència passa per tenir una causa comuna, i quina és? Una pot ser el dret a decidir, però el que jo demano és que es decideixin, cosa que no han fet mai, sempre han jugat amb l’ambigüitat.


Què n’espera de la sentència del Tribunal Constitucional i com s’hauria de respondre?

Els catalans tenim el mal vici d’esperar que els altres alcin la veu i nosaltres respondre. Jo no sé que farem ni com serà la sentència. El que sí que tinc clar és el que hem de fer ara, i això és alertar al senyor Zapatero que es mogui. Perquè tots aquells que van signar l’Estatut han de defensar-lo. El que hem de fer és exigir al Govern espanyol que compleixi amb la seva paraula. Jo no hi crec en l’Estatut esmicolat que es va pactar, però sí que crec en els catalans que el van votar. Per tant, el fem nostre i ens mourem per condicionar al senyor Zapatero.


Ha parlat aquests últims dies de fer una renovació al Govern, què creu que ha de canviar i per què?

No, jo el que he comentat és que si s’havia de fer aquest era el moment. Fer-ho quan quedi mig d’any per acabar la legislatura no té cap sentit. Però en tot cas aquesta és una potestat del President de la Generalitat i si ell considera que no és convenient jo no hi tinc res a dir.


Què en pensa de les declaracions que va fer Joan Laporta en què deia que Catalunya estava a punt de fer el ridícul?

No tinc res a dir. És el millor president que ha tingut mai el Barça, el que més ha catalanitzat el club i el que ha tingut més èxits esportius, i per tant la seva és una veu autoritzada. Si tinc l’oportunitat li explicaré el meu parer i escoltaré la seva opinió, perquè no només hem d’escoltar les que ens agraden.


Esquerra està a favor d’una nova llei electoral?

Sí. Catalunya necessita una nova llei, però crec que no hi haurà llei electoral si PP, PSC i Iniciativa no entenen que els territoris existeixen a Catalunya. Si volen aplicar la proporcionalitat pura de forma dràstica no hi haurà llei electoral. Almenys, amb Esquerra que no hi comptin.

Puigcercós

, 

finançament

, 

llei electoral