Dolors Camats és portaveu parlamentària d'ICV al Parlament de Catalunya i un dels rostres més visibles de la nova fornada de dirigents ecosocialistes. A punt de començar el que hauria de ser l’últim curs polític abans de les eleccions catalanes, Camats veu difícilment justificable una retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional i reitera la voluntat de la seva formació de poder seguir duent a terme des del Govern polítiques d’esquerres i ecologistes.
Quin és el principal repte d’ICV de cara al curs que comença?
Tenim un objectiu tots plegats, que és trobar maneres de modificar els efectes de la crisi i receptes per sortir-ne el més ràpidament possible i canviar i modernitzar alhora part del nostre teixit productiu.
Entre els principals objectius es preveu la possibilitat de crear una llei electoral per a Catalunya?
Tenim engegats diversos projectes a nivell de país i un dels temes que és important en aquesta legislatura és tota la reforma institucional a Catalunya arran de l’Estatut. Crec que s’ha avançat força, però en canvi temes molt importants d’aquesta reforma com la llei electoral o la distribució territorial els tenim molt endarrerits. Nosaltres hem dit sempre que ens cal una llei més justa i més moderna però tinc la sensació que malgrat el que es pugui dir tindrem moltes dificultats per aprovar-la.
Què ha de contemplar la llei electoral segons Iniciativa?
S’ha de modernitzar i ha de recollir elements que no estaven contemplats els anys 70 i també ha de ser més justa, de manera que equipari el vot de totes les persones de Catalunya. Tot i que és evident que la concentració de població a l’àrea metropolitana no permet fixar l’equivalència d’una persona un vot, tampoc es pot mantenir un sistema en què un vot de Cardona val la meitat que el de Solsona simplement per què pertanyen a províncies diferents.
Si tot transcorre amb normalitat aquest serà el darrer curs polític abans de les eleccions catalanes. Veurem una major voluntat de marcar perfil a ICV?
Iniciativa no està al Govern per marcar perfil sinó per intentar que aquest sigui d’esquerres i ecologista. Allò que s’ha evidenciat durant aquesta legislatura és que no hem renunciat a presentar combat ideològic. ICV està per gestionar amb unes ideologies i uns valors al darrera que poden generar conflicte amb l’oposició, amb els poders del país contraris a algunes mesures i a vegades dins del Govern. Però no deixarem de governar en funció del que creiem.
Governar ha suposat un desgast més gran del que esperàveu?
El desgast és no governar. Qui fa avançar el país i transforma les coses és el Govern i Iniciativa és un partit transformador.
Però malgrat estar al govern, un dels principals projectes que defensava ICV al darrer curs com era la LEC, no va tenir en compte la voluntat ecosocialista...
Crec que la LEC és l’exemple més clar del combat ideològic que ha mantingut ICV i que demostra que no aprovarem una llei només pel fet d’estar al Govern. I la Llei d’Educació que s’ha aprovat a Catalunya és una llei ambigua i en alguns elements representa un pas endarrere.
Es van plantejar en algun moment la possibilitat d’abandonar el Govern?
Quan un entra al Govern no hi entra ni per crear-hi crisis permanentment. Jo sempre dic que del Govern només en pots sortir una vegada però alhora no pots estar en un Govern pensant que no tens alternativa ni capacitat de poder dir prou i plantar-te. Una mica com una parella. Nosaltres no tenim cap voluntat de trencar el Govern però això no és un xec en blanc en què tot s’hi val.
Després de l’acord en finançament, Joan Saura va anunciar que aquest suposava una nova reedició del tripartit a la propera legislatura. És aquest el desig d’ICV?
El desig d’Iniciativa és un Govern que faci polítiques d’esquerra i ecologistes i ens estem adonant cada vegada més que sense Iniciativa això no és pot fer. La nostra voluntat és fer un grup parlamentari més fort per tenir més pes en el Govern que ens permeti desenvolupar més i millors polítiques d’esquerra i ecologistes. Crec que això és el que va voler dir Joan Saura aquell dia.
Tornarien a acceptar la conselleria d’Interior?
Cada Govern té les seves etapes i per tant en un proper Govern tot ha d’estar obert. Però crec que és molt en funció dels resultats que ICV es plantejarà si és al Govern i si hi és, què pretén o què pot gestionar.
És positiva per a Iniciativa la decisió de Joan Saura de no presentar-se com a candidat a les properes eleccions catalanes?
És una decisió molt personal i per tant la respectem. De totes maneres, ICV no perd a Joan Saura com a capital polític. A més, el partit encara molt bé el relleu i té una gran capacitat de posar un nou candidat amb totes les condiciones i totes les garanties dins i fora del partit.
Creu que seran necessàries unes primàries o que el partit en ple donarà suport a Joan Herrera?
Les primàries es faran perquè ho fixen els Estatuts. Dubto que s’hi presenti més d’un candidat i en tot cas si algú decidís presentar-se doncs el partit decidirà. Jo estic molt tranquil·la perquè crec que ho tenim molt encarrilat i que hi ha un relleu molt natural.
Amb l’arribada de Joan Herrera es completa el camí del roig al verd?
El mateix Joan Herrera explica molt bé que el partit és com una síndria. Verd per fora però amb el cor roig. I crec que avui cada cop més no es pot entendre el roig sense el verd i la crisi n’és un bon exemple. És el que els verds a nivell europeu han anomenat New Green Deal i que proposa una revolució ecològica per a sortir de la crisi. Crec que ICV és dels pocs partits que han tingut aquesta capacitat de renovar no només el discurs sinó les pròpies idees i valors.
ICV comparteix la política que està duent a terme la Conselleria de Treball en relació als ERO’s de grans empreses com ara Nissan?
Nosaltres hem reclamat sempre que la actitud del Govern enfront els ERO’s i les grans empreses ha de ser de responsabilitat però també d’exigència. El que no pot ser és que s’aprovin uns expedients amb uns condicionants o garantint que després no hi haurà nous acomiadaments i que uns mesos més tard hi hagi una situació similar.
Per tant ha faltat exigència des del Govern?
Crec que la crisi el que ens demostra és que hi ha d’haver un canvi en les relacions entre aquestes empreses i les administracions. Ajudes a fons perdut com les que es duien a terme en els Governs de CiU són pràctiques que hem expulsat. Però hem de ser conscients que només amb aquests incentius les empreses no es quedaran i que fa falta que Catalunya sigui competitiva en altres aspectes com infraestructures o educació.
Què n’espera de la sentència del Tribunal Constitucional?
No n’espero res, ens trobem en una situació molt difícil d’explicar des del punt de vista del dret i de la democràcia malgrat que forma part del sistema constitucional i ja ho sabíem. És una situació legal però difícil d’explicar. Crec que el text és Constitucional ja que si haguéssim volgut saltar-nos la Constitució és evident que el text hagués estat diferent, haguéssim anat més enllà i no haguéssim posat tots els límits que hem posat.
És contrària a les manifestacions “preventives”?
La millor defensa de l’Estatut va ser fer-lo i votar-lo, i per tant la millor manera de defensar-lo avui és desenvolupar-lo el més ràpid, amplia i profundament possible. I si ens passem en la seva aplicació que ens ho vinguin a dir. Sortir dient que hem de manifestar-nos de nou és tirar-nos pedres ja que fins i tot sense manifestació el Tribunal Constitucional ho té molt complicat per justificar una retallada de l’Estatut.
Què en pensa de la consulta per l’autodeterminació convocada a Arenys de Munt?
Primer, que l’Estat ha patinat i és increïble, provocador i fora mida que salti a sobre d’una iniciativa ciutadana avalada per un Ajuntament. Sembla que tinguin por del que pugui dir aquesta consulta. Dit això, també és veritat que des de la defensa del dret a l’autodeterminació s’ha magnificat el que representa aquesta consulta. El dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya és alguna cosa més que la consulta d’Arenys.
