Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Carles Móra (Arenys de Mar, 1955) és el batlle del petit poble d'Arenys de Munt, al Maresme, que s'ha fet famós per ser el primer d'obrir la llauna de les consultes populars per la independència. Dimecres passat, el Fórum OCB-Blanquerna el va convidar a impartir una xerrada al centre de cultura de Can Alcover, sobre el dret a decidir. I és que Móra, Arenys de Munt i tota la gent que va col·laborar en aquella diada històrica quedaran ja sempre en el record de moltíssima gent, en haver estat els primers en passar de la teoria a l'acció. Cap a la independència.


La consulta d’Arenys de Munt, més que pel seu valor legal, potser ha tengut més importància per haver servit de model i de referent

Sí. La nostra consulta havia de ser la primera, perquè servís de model per les que s’han de fer -el 13 de desembre se’n faran més de 100-. Ara ens toca “evangelitzar”, moure’ns pel territori: per les Balears, pel País Valencià. Perquè volem que les properes consultes ja no es refereixin exclusivament a Catalunya, sinó a tots els Països Catalans: uns Països Catalans agermanats i independents sota l’aixopluc d’Europa. Però una Europa i uns Països Catalans diferents: volem ser independents, amb canvis en la seva manera de funcionar, sense els mals vicis dels estats actuals, perquè siguin l’avantguarda del continent i del món.


Així per tant, és necessari estendre la consulta al màxim de municipis possibles

Sí. El 13 de desembre seran més de 100, i falta per veure quants seran el 25 d’abril, l’altra data, quan es preveu que es facin en ciutats grans -que s’haurà tengut temps per preparar-ho bé. Ara toca treballar, de manera ordenada, intel·ligent, però també amb molta d’il·lusió.


I com es posicionen els partits catalans amb tot això?

Hi ha de tot: alguns s’han de reposicionar; d’altres, treure’s la careta; o dir clarament que hi estan en contra; i n’hi ha que diuen que sí però que ells no ho començaran. Tothom es posiciona, i això és important, perquè el panorama polític així es belluga.



L’alt percentatge a favor de la independència (96%) de la consulta d’Arenys potser contrasta amb el 19% de ciutadans que hi votaria a favor, segons el baròmetre d’opinió de la Generalitat.

Estudis contrastats situen el llindar de l’independentisme en un 1.200.000 vots. Amb aquest resultat s’aconseguirien 68 escons, que és la majoria absoluta al Parlament, que permetria declarar unilateralment la independència. Aquests estudis fins i tot donaven 2 milions de vots.Ho dic perquè les enquestes, de vegades, tenen un tint de politització. Nosaltres hem demanat ajuda a altres professionals, universitaris, i ens han donat aquestes altres dades.


La mobilització sorgida arran de la consulta d’Arenys pot suposar un avanç important de l’independentisme.

Sí, perquè a l’independentisme li faltava una concreció, més enllà de la trinxera identitària -que no s’ha de perdre-, però ara anem més enllà: ja hi ha una concreció. Oferim una realitat concreta, important. El 13 de desembre pot ser importantíssim: estaran convocades 1.200.0000 persones; només que en voti un 41%, seran gairebé mig milió. Això seria motiu suficient com per exigir als nostres parlamentaris que posassin en marxa un referèndum vinculant al Parlament.


Quines són les passes a fer a partir d’ara per coordinar tot aquest moviment?

Tenim dues webs, i el plenari, que es va reunir per primera vegada a Arenys, i que comprèn unes 500 persones, representants de municipis i entitats. Aquest plenari es reunirà ara a diferents punts del territori. I a través de les webs, de les comissions, dels protocols, s’organitza i es transmet confiança allà on faci falta. El 13 de desembre tendrem la prova de si tot això ha agafat cos i funciona.
Però la passa ja està feta. Que n’hagin parlat els alts càrrecs del govern espanyol (el president Zapatero, la vicepresidenta de la Vega), i hagi tengut repercussió a Europa, als Estats Units (el NY Times, el Washington Post, etc.). Ara, la feina que tendrem per recopilar tot això!

Carles Móra

, 

consultes

,