Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Laia Alsina és portaveu de les CUP a Barcelona i no amaga el seu desig que el partit pugui presentar-se a les properes eleccions municipals, tot i que remarca que només faran el pas si poden presentar un projecte amb cara i ulls. Contrària a aquells que defensen la independència sense pensar en l’endemà, Alsina creu que aquesta hauria de comportar un canvi social important per al país.

Els barcelonins que ho vulguin us podran votar a les properes eleccions municipals?

Ens agradaria que ho poguessin fer. Una altra cosa és que veiem que tenim les condicions per fer-ho i que entre tots decidim que ho volem fer. Segurament al juny del 2010 ens ho plantejarem seriosament. Hem de veure si tenim, no tant possibilitats d’entrar a l’Ajuntament, sinó de poder presentar alguna cosa amb cara i ulls. No està decidit encara, però treballem per fer-ho.


Però prendre la decisió el mes de juny sembla que us deixaria poc temps per presentar una candidatura...

No hi ha una data fixada perquè cal una assemblea en què hi hagi un debat i es prengui una decisió. És molt poc temps, però no vol dir que fins al juny del 2010 estiguem de braços creuats. Anirem fent feina, i si tot el que tenim fet té prou força, crec que a la majoria ens agradaria poder tirar el projecte endavant.


Ultimament s’especula amb la possibilitat que s’obrin les portes de les institucions per als partits minoritaris. No presentar-vos seria perdre una oportunitat d’or?

Crec que seria perdre una oportunitat si l’únic objectiu que tinguéssim fos estar a l’Ajuntament, sinó, no té perquè ser-ho. La feina s’ha de fer des de baix, si no ens presentem però veiem que estem canviant coses als barris, qualsevol de nosaltres se sentiria molt orgullós. Aleshores no seria una decepció no presentar-se.


Hi ha qui diu que la irrupció de nous partits faria el país ingovernable...

En qualsevol col·lectiu hi ha sempre opinions molt diverses i el que s’intenta és arribar a punts en comú per poder treballar. Si això es trasllada a les institucions és possible governar. Segurament amb molta gent ens uneixen més coses que no ens en separen.


I què us diferencia d’ERC o Reagrupament?

Els que ens diferencia és el fet de que ERC i Reagrupament estan formats per una classe política formada per ‘polítics professionals’. Xavi Monge, l’altre portaveu, sempre diu que l’objectiu de les CUP és fer entrar el carrer a l’Ajuntament i que aquest surti al carrer, i potser la diferencia principal és que ERC, Reagrupament, PSC, ICV o CiU no surten mai al carrer.


Tres formacions amb una aposta clara per la independència poden dispersar l’electorat?

Posaria molt en dubte que ERC defensi clarament la independència. Reagrupament, en canvi, només defensa la independència. El que ofereix les CUP és un projecte social darrere de la independència. Si s’aconseguís la independència dels Països Catalans hauria de suposar un canvi social important.



Quins problemes principals té Barcelona i com se solucionen?

El problema principal que té la ciutat i que al final acaba englobant tots els altres, és que ha acabat adoptant un model de ‘ciutat-botiga’. El turisme per si mateix no és dolent, però el problema és quan tot s’enfoca al turisme. Això fa que Barcelona sigui, a la vegada, una ciutat i un parc temàtic.


Des de les CUP feu molta incidència en la importància del teixit associatiu, és possible aconseguir-ne un de fort per Barcelona que superi les fronteres de cada barri?

Els nuclis de barri han de tenir independència en molts aspectes bàsics. Si volem un concepte de ciutat descentralitzada, a la plaça Sant Jaume s’haurien de fer coses molt concretes mentre que els districtes haurien de tenir una manera de funcionar més directa. És el més lògic. Això ens porta també a defensar les llistes obertes per l’Ajuntament però també per cada districte. Els barris i els districtes han de tenir prou autonomia per funcionar per ells mateixos.


Heu mostrat el vostre suport a la consulta per la independència a Barcelona, és viable?

Nosaltres donem suport a qualsevol moviment de consulta perquè el dret a decidir és un dret bàsic. Si es fa amb el teixit social, com s’ha fet a les altres localitats, és viable. L’objectiu de les CUP és que es compti amb quanta més gent millor.



Què suposen les consultes?

El que s’hauria de fer l’endemà de les consultes seria començar a moure’s i transmetre aquesta inquietud de la gent a qui té la responsabilitat de prendre decisions.


Per tant creieu que depenent dels resultats els partits s’hauran d’obrir a escoltar a la gent?

Sí, sobretot tenint en compte que les consultes les està fent la gent. Els partits estan obligats, com a mínim, a escoltar.



L’èxit o el fracàs de presentar-se a Barcelona pot ser una empenta de cara a que les CUP facin el salt definitiu al Parlament?

Seria hipòcrita no reconèixer que Barcelona té un pes evident. Sí que hi ha gent que ens ha comentat que el fet que a Barcelona s’aconsegueixi un teixit que treballi conjuntament, anima a fer moltes coses. No depèn de Barcelona que les CUP es presentin al Parlament, però si que animaria a fer el pas.

Països Catalans

, 

independència

, 

CUP

, 

Parlament

, 

Barcelona