Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de de març del 2017 | 10:42
Recull de premsa · Política

Álvaro: " És ingenu pensar que una sortida per posar fi al procés seria el mateix que una solució del problema"

En un article a la Vanguardia Francesc-Marc Álvaro assegura respecte la sentència del 9-N  que "el canvi de rasant hauria de servir perquè l'independentisme fos menys naïf i tingués una visió més complexa del terreny de joc"

Així, per a Álvaro "La consulta participativa del 9-N va ser menys que un referèndum però va ser molt més que una simple enquesta. El Govern Rajoy i també alguns sectors de l'independentisme van suposar que l'invent de Mas seria una mena d'aplec sense cap transcendència; per cert, He­rrera –en aquell moment líder d'ICV– va dir que el 9-N no era una consulta sinó "una mobilització". Quan –després d'una jornada sense cap incident– es va veure que més de dos mi­lions de persones havien dipositat una papereta en una urna, el Madrid oficial es va posar nerviós. Fins aquell dia, el procés no havia superat l' agit-prop. L'assaig de referèndum havia deixat l'Estat fora de joc i calia restaurar l'autoritat: la maquinària judicial es va engegar. Si el 9-N va ser un exercici col·lectiu contra la por, la sentència del TSJC intenta recordar qui té el poder efectiu, que és el de castigar"

I aquesta hauria de servir per a 1) "ubicar el procés en els seus termes reals, més enllà de la retòrica amable de la revolució dels somriures i les performances de cada Diada. L'Estat espanyol farà servir la força per impedir el que –segons paraules de Rajoy– és percebut com "una amputació". La força és avui cosa dels jutges, no dels militars. En aquest sentit, el canvi de rasant hauria de servir perquè l'independentisme fos menys naïf i tingués una visió més complexa del terreny de joc. El voluntarisme ha fet créixer el moviment independentista de manera espectacular, però no pot ser el fil conductor d'una estratègia intel·ligent", 2) "mostrar-nos les discrepàncies en el bàndol contrari a la independència i el referèndum. Ens hem acostumat a les grans controvèrsies entre convergents, republicans i cupaires, però no són les úniques. Aquests dies estem sentint els que lamenten que Mas, Ortega i Rigau no hagin rebut penes més dures, els que pensen que el TSJC ha estat tou, els que propugnen que Rajoy sigui més bel·ligerant amb l'enemic separatista. No hi ha unanimitat sobre el grau de repressió que cal aplicar als dirigents independentistes: uns només volen atemorir, altres volen arrencar el que consideren "males herbes". Aquesta desavinença indica una altra cosa: a Madrid no saben què fer amb Catalunya" i 3) "fer-nos pensar sense apriorismes en els límits de la mobilització independentista al carrer. La manifestació de suport als tres polítics en el primer dia del judici al TSJC va ser considerable però no va tenir la magnitud ni la continuïtat que algunes proclames prometien. Veurem si les manifestacions per fer costat a Carme Forcadell són més concorregudes. En tot cas, cal admetre que el nivell de resposta popular a les tres inhabilitacions –comptant les cassolades– ha estat més que discret. Atès que Puigdemont, Junqueras i els portaveus de la CUP sempre parlen de deixar la part final del procés a la mobi­lització, no em sembla sobrera cap reflexió al respecte. Alguns escenaris que l'ANC estaria dibuixant fan pensar en actuacions que, en el millor dels casos, imi­tarien l'ocupació de places del 15-M, una tàctica que dona minuts de televisió però que –com vam veure– no canvia la posició de cap govern"


Per a Álvaro, doncs, aquesta sentència demostra que "en el cor de l'Estat espanyol no es vol una solució al que s'anomena "problema catalán". El fort es limita a esperar una sortida mentre adverteix del que pot passar-li a qui impulsi un referèndum. Quina és la diferència entre solució i sortida? Quan cerquem una solució, no podem prescindir de la tossuda realitat. En canvi, qui cerca una sortida només necessita aturar el problema, congelar-lo a partir d'un ús oportunista de les circumstàncies, com fan els que van repetint que l'independentisme ha crescut per tapar la corrupció, una consigna delirant que fins i tot Iceta –gens sospitós de portar l'estelada– ha negat rotundament".

I conclou "Encara que l'independentisme ha comès errors estratègics no menors, les altres possibles solucions –el federalisme, etcètera– no han estat formulades ni tenen qui les defensi. Per això és ingenu pensar que una sortida per posar fi al procés seria el mateix que una solució del problema"

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat