Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 18 de de juliol del 2011 | 19:36
Cartes al director

Odi o por? Qui tem el català?

Espanya ha practicat sempre la persecució política de la llengua catalana. Odi? Por? O potser una barreja de les dues coses a la vegada?

August Bernat i Constantí · El Decret de Nova Planta (que encara és vigent) ja recomanava als seus corregidors que per tal de castellanitzar Catalunya era molt convenient "dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Uns segles més tard i ja en els nostres dies, Espanya encara malda per anorrear la nostra llengua, però ara han decidit aconseguir-ho com sigui, els és igual que "se note el cuidado".

Efectivament, al País Valencià el seu president autonòmic Francisco Camps (PP), ha decidit posar fi a la immersió lingüística en català suprimint les línies que fins ara funcionaven a les escoles valencianes. Això per no parlar del tancament dels repetidors de TV3.

En el govern balear el seu president José Ramón Bauzá (PP), ha fulminat la Direcció General de Política Lingüística argumentant que cal donar llibertat a les famílies per a escollir la llengua d'educació dels seus fills. Darrerament ha retirat la subvenció a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada.

I com no podia ser d'altra manera, el govern aragonès en la figura de la seva flamant i nova presidenta Luisa Fernanda Rudi (PP), ja ha avançat que derogarà la llei que reconeix la llengua catalana a la Franja.

També el PP català en la persona de la seva presidenta Alicia Sánchez Camacho ha volgut contribuir a la creuada anti-catalana demanant la supressió de la immersió lingüística a Catalunya i poder així escollir la llengua d'escolarització dels seus fills.

Però la cosa no s'acaba aquí. No fa gaires dies que el PSOE va tombar una petició de CiU perquè el català podés entrar a les institucions europees. I posteriorment el Parlament Europeu, com per castigar les pretensions catalanes, es va treure de la màniga una directiva que amenaça la possibilitat d'etiquetar en català els seus productes.

Que aquestes coses puguin succeir a l'Europa del S. XXI, ja és prou galdós, però pitjor és encara que aquesta Europa que es vanta de democràtica, sigui capaç de rebaixar-se fins al punt de seguir-li el joc a una Espanya obsessionada en el genocidi d'una llengua i una cultura mil·lenària que, agradi o no a alguns, és un patrimoni d'aquesta Europa.

Espanya es mou per odi, és, per a ells intolerable que ni amb el Decret de Nova Planta, ni amb la dictadura de Primo de Rivera, ni amb la dictadura de Franco que imposaven el castellà en tots els àmbits i prohibien expressament el català, no s'hagués aconseguit la total desaparició de la llengua catalana. Per a ells és el fracàs del seu projecte d'homogeneïtzar Espanya, per tant cal anar a totes.

Però què li passa a Europa? Els motius d'Espanya no són pas els seus, és potser que un país petit com Catalunya li fa por a la poderosa Europa? Si Catalunya  arribés a tenir cap incidència a Europa poden estar segurs que seria a favor de la llibertat dels pobles, i això és el que espanta els Estats; posar en perill la seva sobirania damunt les nacions que tenen oprimides sota el seu jou, per això Europa s'apunta al genocidi i depredació dels pobles.

Però Catalunya ja ha emprès el camí cap a la seva llibertat, cada vegada més catalans  s'adonen que fer camí amb Espanya és no anar enlloc, en darrera instància és morir, desaparèixer i Catalunya vol viure lliure i en plenitud.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat