Les dues grans societats d’aquest món, Orient i Occident, sembla que estiguin buscant la més mínima excusa, per llançar-se els trastos al cap. El Fet religiós, esdevé sovint una mala excusa, rere la qual s’amaga una vessant racista i xenòfoba d’aquells que la prediquen per aquí i per allà. La Religió, tant per una banda com per l’altra, és emprada com a arma per lluitar contra l’adversari, quan hauria de servir justament per al contrari. Hom es pot preguntar, perquè si totes les religions estan basades en l’amor, hi ha tantes baralles en nom d’elles. Potser seria hora, que uns i altres, miréssim mes enllà del nostre propi nas. Més enllà de les nostres creences, de les nostres idees. Més enllà, hi ha persones que ens envolten. I això en el que compta realment: Les persones. Persones, que en el seu lloc de naixement, no podien viure de manera digna i n’han hagut de marxar. Persones que han trobat en Catalunya, una nació oberta i acollidora on viure dignament, i créixer dins d’una societat basada en la tolerància i el respecte. Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya, treballem, dia rere dia, per les persones. Si em permeten, m’atreviré a utilitzar una frase de l’himne del FcBarcelona, que diu “Tant se val d’on venim” per a descriure, quin és el nostre posicionament, i el meu propi, sobre la immigració. L ’important, no és d’ on venen o cap a on van. L’ important és on són. Són en una Societat, que respectà i vol ser respectada. Una Societat que accepta i vol ser acceptada. Són dins d’una societat, que els ofereix uns drets, però que també els exigeix uns deures. Una societat, que té una llengua, una cultura, i una manera de fer pròpies, i que,  lluny d’imposar-les als nouvinguts, el que volem és que formin part de la seva vida i que les sentin com a seves. Una Societat, que no només vol viure, sinó que vol viure i conviure.

Antoni Vilageliu. Membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya.