Aquests dies m'he sentit identificat i menyspreat, gràcies a un estudi en el qual s'afirma que els joves catalans no consumim mitjans de comunicació ni cultura catalana.
Jo he estudiat en català a l'escola, a casa parlo en català, però quan encenc el televisor em trobo que tinc 40 canals de TDT i només 5 en català (els de TVC), i per tant no puc trobar videoclips de grups catalans, no trobo referents catalans, perquè ara Shin Shan ha decidit deixar Sant Joan d'Espí per Madrid.
Quan surto al matí cada dia a agafar el transport públic puc triar entre 4 diaris gratuïts tots en castellà, quan vull escoltar música de grups catalans, per la fm, em trobo que no tinc cap emissora de ràdio que emeti això, però sí 5 o 6 de música llatina o folk a Barcelona ciutat. Quan vull llegir un diari en català tinc la opció de gastar-me cada dia 1 euro, però amb el que cobro, això és un luxe, per tant premsa gratuïta, i a sobre la culpa de no consumir oci en català serà meva? No serà dels empresaris? Internet és una altra cosa, però oi que no em passaré tot el dia connectat davant l'ordinador? Per sort sempre tindrem diaris com tribuna.cat.
