Companys, ens han tornat a vèncer, Catalunya s’ha acabat Guanyi CiU, guanyi PSC, Catalunya perd. L’enderroc del tripartit per totes les forces polítiques del país i de l’estranger han lapidat un dels canvis més importants i necessaris que ha tingut mai Catalunya. A més, de crear una situació en la que qualsevol majoria parlamentaria serà la fi de Catalunya com a nació. Un cop aprovat l’Estatut a Madrid, ja va deixar de tenir importància. Això es tot el que treure’m del nacionalisme espanyol. I aquí crec que ERC (i sobre tot les seves bases) es va equivocar. El que era important de debò era governar Catalunya i materialitzar els canvis que necessitava aquest país i treballar, no per un altre Estatut sinó per la sobirania plena. Amb la decapitació de Maragall, al PSC a guanyat la tendència espanyolista més pròxima al PSOE i tots sabem com pensen. Els exemples els tenim ven a prop, València i Aragó. I per l’altre costat està CiU, desitjosa de tornar a manar a la seva finca privada. Un partit de dretes (ara neocon) que pactarà amb qui sigui per conservar el poder i buscant les ajudes a Madrid (sigui Zapatero o Aznar) quan tingui problemes a casa seva. Com a fet sempre la dreta catalana. Amb una cor que treu profit dels negocis que genera el poder. I amb l’ajut econòmic dels poders fàctics de Catalunya. Que ha governat sense idees, amb el anar fent que ja estem be. I el més preocupant de tot es que s’anomeni “Nacionalista”, una etiqueta que en altre temps va ser veritat, però ara? Qui es pot creure que Duran i Lleida sigui nacionalista quan està en contra de les seleccions catalanes i la seva aspiració es ser ministre a Madrid. I Artur Mas, que fa quatre dies es deia Arturo. Un partit que només treu el seu nacionalisme, quasi sobiranisme quan hi han eleccions. I després pacta amb el PP de l’Aznar en l’etapa més anticatalana de l’historia de la democràcia. Com poden enganyar tant al personal amb el seu “Nacionalisme” quan en realitat es un partit de dretes i prou. La seva majoria ens portarà un altre cop a l’escola privada i cristiana amb les donacions corresponents al Opus Dei. A l’almoina en lloc de una política social. I, agafeu-vos, tot això amb la vigilància del comissari polític David Madí i el senyor Prenafeta cap de la FOC vincula a la FAES d’Aznar. Mals temps per Catalunya, un altre cop a les catacumbes. Ens han tornat a vèncer