El diumenge 22 de juliol al vespre vam anar a sopar a la terrassa del restaurant Tren Blanc, a l'Escala. Quan vam demanar, la cambrera no ens va voler atendre al·legant desconeixement del català (no entenia el mot aigua). Per això vam demanar algú que ens entengués, i va venir una cambrera que, tot i que no es podia expressar en la llengua del país, ens entenia. Fins aquí la solució semblava resolta per a nosaltres. Però tot seguit va venir l'amo del restaurant visiblement encès —parlant català— exigint-nos que ens adrecéssim al seu personal en castellà. Segons deia, aquell comportament nostre —no passar corrents al castellà— era una falta d'educació intolerable. Alhora, es va mostrar palesament nerviós, agressiu verbalment; les nenes de 6 i 8 anys que ens acompanyaven no hi entenien res. Com que no vam cedir a les seves raons —i encara menys a les seves formes— ens va expulsar del seu local. Vam sortir-ne amb la sensació de patir una mena d'apartheid lingüístic, però de segur anem errats, segur que l'únic problema que hi va haver va ser aquest: la nostra mala educació.