El que està començant a produir-se a Euskadi mereix un profund anàlisis: és l'intent d'assimilació d'una nació que va rebutjar la constitució, que ha apostat majoritàriament pel nacionalisme democràtic, que té una esquerra abertzale que ha oscil·lat entre el 10 i el 16% de la població, i que compta amb quasi 1.000 víctimes per l'enfrontament entre l'estat i ETA.
Caldria afegir-hi, a més, les 7.000 o 8.000 persones que, d'una manera o altra, han rebut les conseqüències de la repressió de l'estat mitjançant detencions arbitràries, tortures i maltractaments.
Tot plegat, però, no ha servit per fer entendre als poders fàctics de l'estat que a Euskadi hi ha un conflicte polític; que Euskadi, majoritàriament, no se sent inclosa a la nació espanyola. I, davant d'això, l'Espanya actual, més intel·ligent, moderna i forta que la de la transició, emprèn una ofensiva per terra, mar i aire, i en planifica la reconquesta.
Els objectius són clars: destruir el nacionalisme democràtic basc amb l'excusa de l'esquerra abertzale i ETA, i imposar una minoria nacional espanyola que impedeixi el dret a decidir. I tot això es fa amb la coartada d'acabar amb la violència, i amb la complicitat de la majoria dels mitjans de comunicació, inclosos TV3, que de la mà i la veu de Montserrat Vila, corresponsal al País Basc de la televisió catalana, ens explica que ara hi haurà llibertat i que el govern no serà nacionalista.
Davant d'aquesta situació, a Catalunya, als Països Catalans, totes les forces polítiques han d'estar amatents en aquesta operació pilot que l'estat i el nacionalisme espanyol ha llençat a Euskadi, perquè la segona fase d'aquesta ofensiva són els Països Catalans. Al País Valencià, l'atac ja fa anys que dura, i últimament, un PSOE domesticat ja està aplicant les regles del joc espanyoles a la Comunidad Valenciana'.
A les Illes, el PSOE d'Antich, antic militant del PSM, no agrada als arquitectes de la reconquesta, i poden començar a plantejar-se erosionar-lo i canviar-lo. L'ofensiva de paracaigudistes' ultres del País Valencià i d'altres llocs en una manifestació a Palma de Mallorca contra la llengua catalana, culpant de la seva normalització a Antich, hauria de fer reflexionar als sectors mallorquinistes del PSOE.
Al Principat, Montilla, Castells i Nadal són considerats a Madrid com els responsables de la política catalanista del PSC. Des de la capital', doncs, afirmen que cal acabar amb la independència d'aquest partit que encara és sobirà, i han intentat operacions d'implantació del PSOE a la zona.
A pesar d'això, a Catalunya i a les Illes no s'està produint la necessària solidaritat catalana', bàsica per respondre a l'ofensiva que ens ve a sobre. A cada partit sorgeixen cases i casetes', agrupacions, tendències, associacions, o allò que diem quan no hi ha lideratge, tants caps, tants barrets', sense adonar-nos que alguna vegada hauríem d'actuar amb la mateixa unitat que els espanyols. Per això, Euskadi és un mirall per Catalunya i, amb fórmules potser diferents, podrien intentar aplicar la seva estratègia aquí.
Creiem, des del nostre col·lectiu, que estem davant de la situació més difícil en aquests últims 35 anys, i que el que passi a Euskadi i a Catalunya després de la resolució del finançament i l'Estatut, marcarà el futur de la nostra nació; de si és possible la nostra construcció nacional o si, pel contrari, passem a formar part de la reconquesta i del projecte d'assimilació nacional.
