Des de fa mesos, el país polititzat, una minoria, bull emprenyat, mentre que la majoria s'apunta al tantsenfotisme' i a la desafecció envers els nostres polítics i, esperem que no, les nostres institucions.
Davant d'aquesta situació, la més important entitat cultural i cívica del país, ÒMNIUM, amb seny i responsabilitat política, conscient de la pluralitat i diversitat dels seus més de 20.000 associats, ha deixat clara la seva postura en un escrit de sis punts que reproduïm íntegrament a la secció documents. ÒMNIUM, doncs, deixa clar quin és el seu paper i les seves propostes.
Per part dels sectors activistes del catalanisme, nacionalisme, sobiranisme i independentisme, hi ha un cansament i desconfiança total cap a les institucions espanyoles, i cada dia més es té la sensació d'estimbar-se un cop i un altre contra la paret de ciment armat d'Espanya.
Per aquest motiu, no és d'estranyar que les respostes clàssiques contra l'estat, les grans manifestacions, també produeixin dubtes, i és que després de "l'orgasme de la mani", què? Ja fa temps que es té la convicció que l'estat té apamada la classe política catalana, les seves institucions i la societat civil, i creu que de tant en tant, els ha de deixar tenir un "orgasme" amb coitus interruptus. Res més. s important, doncs, donar suport a la manifestació que proposa ÒMNIUM, però conscients del que aconseguirem... més enllà de la nostra pròpia satisfacció.
Creiem, doncs, des del nostre col·lectiu, que el que cal, com hem dit tantes vegades, és el trencament del pacte de la transició i el seu estat de les autonomies amb els seus estatuts, i plantejar noves fórmules de pressió i mobilització, preparant seriosament accions de tancament de caixes, d'insubmissió a les institucions espanyoles portant el conflicte català al marc europeu i internacional, i bastint una gran alternativa al sistema polític espanyol que només pretén la nostra assimilació nacional.
A més, sense voler ser pessimistes i alarmistes, hem de ser conscients que el temps de reacció s'acaba, el país està perdent muscle i cervell, llengua i sobirania política; s'està dissolvent culturalment, perdent imaginari col·lectiu nacional a causa del bombardeig dels mitjans de comunicació espanyols, que ens assimilen col·locant-nos en el seu imaginari.
Cal reaccionar, cercar la gran alternativa nacional, amb nous lideratges que construeixin un projecte nacional que sigui capaç d'assegurar la nostra supervivència nacional, ja que ara, no ens enganyem més, estem reculant.
