La situació política i la manca d’infraestructures ha mobilitzat el món econòmic i financer català i el de les grans institucions de la societat civil. Amb el seny, la responsabilitat i l’actitud peruga que els caracteritza, però s’han mobilitzat.

Dijous dia 22 a les 12 del migdia, a un local tan poc sospitós de ser reivindicatiu com IESE, de l’entorn de l’Opus Dei, es fa un acte amb el títol “L’aeroport de Barcelona: infraestructura clau pel futur de l’economia catalana”.

I perquè no diguin, pel que pugui passar, les institucions no donen la cara, i els seus dirigents tampoc. I fan un acte acadèmic... Utilitzant tres prestigiosos especialistes de gran prestigi , no sols nacional, sinó també estatal i internacional, els economistes, Germà Bell, Andreu Mas-Colell i Pedro Nueno. Es tracta d’explicar perquè la nostra economia, el nostre país, necessita pel seu futur paper estratègic de desenvolupament econòmic un gran aeroport intercontinental. L’acte es prepara amb tota subtilesa. Els noms que s’exhibeixen de les 136 entitats són evidentment algunes de les més representatives, però també es vol donar la imatge d’imparcialitat política i d’entitats sense caire reivindicatiu. És molt significatiu que diverses entitats adherides, entre les quals Òmnium Cultural i l’ACP, no constin en la publicitat. No sigui que a algú li tremolin les cames o els interessos.

L’acte, també té una particularitat que el diferencia de tots els fets en els últims anys, i és que els organitzadors han tingut la cura especial i subtil de recomanar als partits polítics que es mantinguin al marge de l’acte o que no assoleixin cap protagonisme. I amb aquest punt sembla que hi va haver un ampli consens de totes les entitats. Cosa que hauria de fer reflexionar la nostra classe política.

Amb tot, cal reconèixer que tot i que la nostra societat adopta actituds meselles i acomplexades vers l’estat i els seus poders fàctics, i sobretot els seus grans aparells de l’estat, aquesta vegada subtilment i emmascarada els poderosos donen la cara. És positiu. I tots els sectors compromesos amb el país han d’estar satisfets. Però el que cal veure és si l’actitud ferma continuarà.

L’exemple de la tremolor de cames del sector del cava a Catalunya durant la discussió de l’Estatut va ser lamentable. I més, encara, quan ara s’ha pogut comprovar que no sols no hi va haver pèrdues en el sector del cava, sinó que la producció i les vendes van ser més elevades que mai. La societat catalana, les seves entitats cíviques, econòmiques, financeres i professionals haurien de començar a entendre que per avançar caldrà córrer riscos.