Tot i que encara no es pot assegurar la victòria de CiU aquest 28 de novembre, el cert és que en el sí de la federació comença l'animat debat de com hauran d'enfocar, si governen, els eixos fonamentals del poder d'un govern de la Generalitat: economia i finances, sanitat, ensenyament, i una eina fonamental: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i, més particularment, TV3 i les seves derivacions digitals. Perquè CiU, el nacionalisme i el sobiranisme, saben que aquesta és l'eina màxima de sensibilització, de creació d'un imaginari col·lectiu nacional, i també, l'eina al servei dels ciutadans en què més esforços invertiran per destruir-la o disminuir-la els poders fàctics de l'estat
Per aquest motiu ha alarmat que certs sectors de CiU no hagin defensat amb la màxima fermesa els professionals de TV3 i s'hagi parlat de suprimir mil llocs de treball. I més encara: han transcendit reunions a CDC i UDC en que certs personatges de la federació posaven en qüestió la programació de TV3, les seves noves iniciatives digitals, i el més greu, planejaven la substitució de Mònica Terribas al capdavant de l'emissora líder de la corporació.
Aquests intents i fabulacions van ser tallats de soca-rel en un dels darrers comitès executius nacionals de CDC per l'expresident Jordi Pujol, que davant dels intents de desqualificar a Mònica Terribas, va fer una defensa aferrissada d'aquesta excel·lent professional afirmant que, avui per avui, és la millor directora que pot tenir TV3. Els motius: gaudeix de la confiança dels seus professionals, actua amb tot rigor i innovació i, a la vegada, segons paraules de Pujol, "té el país al cap".
Des del nostre Col·lectiu, voldríem que els sectors que pretenen fer una neteja política a TV3 i les seves emissores recordessin la seva etapa al govern, ja que els professionals amb mentalitat més espanyolista no són producte de l'etapa del tripartit, sinó de quan CiU governava.
TV3, possiblement, hauria de fer un pas endavant pel que fa a ser la televisió nacional de Catalunya, amb totes les seves conseqüències, però això no hauria d'anar en contra dels professionals que han fet possible, fins i tot en l'etapa digital actual, el lideratge de la nostra televisió.
A Catalunya, ni amb el govern de Jordi Pujol, ni després amb el del tripartit, s'ha fet sectarisme ideològic ni nacional. Hem estat innocents, hem actuat amb el lliri a la mà i, fins i tot, hem estat capaços de construir una entitat com el Consell Audiovisual de Catalunya per controlar la nostra pròpia televisió, deixant que campin sense cap control les televisions espanyoles a casa nostra. I per més INRI, les traves per emetre en la nostra àrea lingüística, en el nostre país, no s'aturen. Algú ha posat algun problema a Intereconomia, a la Televisió Popular o a la Televisió del diari El Mundo o, fins fa poc, a la Cope?
Mentrestant, des d'Espanya ens han donat una gran lliçó: a Euskadi, després del pacte antinatura de PP i PSOE, el primer que van fer fou desnaturalitzar ETB i transformar-la en una prolongació de TVE o de La Ser.
Amb un canvi a la Generalitat, s'atrevirà un govern nacionalista a dotar-se de les armes del segle XXI, els mitjans e comunicació? O és que algú es creu que podrem fer la construcció nacional d'aquest país sense disposar d'internet, ràdio i televisió, i tot tipus de mitjans audiovisuals?
Si CiU arriba al govern, ha de guanyar-se els professionals de la Corporació i ha de ser capaç de reil·lusionar-los amb un projecte potent, de futur, majoritari, líder. Tenim en les emissores de la CCMA una illa de catalanitat enfront d'un mar, un oceà de ràdios i televisions espanyoles, que sense cap control, entren a les nostres cases, repetim-ho una vegada més, difonent l'imaginari col·lectiu de l'Estat i del nacionalisme espanyol.
Per aquest motiu, el Col·lectiu Joan Crexell dóna suport a les paraules de Pujol defensant a Mònica Terribas i a tots els professionals de la CCMA que vulguin construir el model de comunicació imprescindible per la nostra nació.
