Fa uns mesos, Amadeu Hurtado va publicar un llibret breu però incisiu, en el qual explicava la Catalunya d'abans de l'històric 6 d'octubre, quan el catalanisme polític s'havia dispersat en una munió de grups, partits i organitzacions. I ens va venir a la memòria aquest llibre quan observàvem la situació del catalanisme, el nacionalisme i l'independentisme català. Mentre el nacionalisme espanyol s'enforteix dia a dia amb el seu estat, el seu dogma de fe, la constitució espanyola, i els seus dos partits nacionals, PSOE i PP, a Catalunya i a la resta dels Països Catalans la dispersió de partits amb les seves faccions corresponents i lideratges diversos, associacions, grups, fundacions, etc, donen la imatge d'un país plural, si es vol, però de tants caps, tants barrets.
Fent un repàs al Principat únicament, perquè es vulgui o no, és, o ha estat, el motor de la nació; quin és el panorama del catalanisme, el nacionalisme o el sobiranisme?
CiU, la principal força política i electoral, no gaudeix d'un lideratge definit, amb un Artur Mas, cada dia més afeblit amb la seva pugna amb Duran i Lleida. I dins la federació, Artur Mas proposa una aposta estratègica, la Casa Gran del Catalanisme, que no aconsegueix l'adhesió d'UDC, i sí la fredor de Jordi Pujol i l'oposició d'amplíssims sectors de CDC i de líders històrics com Miquel Roca, Macià Alavedra, i l'entorn de la Fundació Catalunya Oberta, els liberals de CDC. I, per complicar-ho més encara, a CDC s'articula una opció diferent de Xavier Trias, i a UDC hi ha qui planteja una estratègia divergent a la de la Casa Gran del Catalanisme que uneixi la centredreta per tal de foragitar i deixar al PP de Catalunya com una força política residual.
Per la seva banda, Esquerra Republicana és un sol partit i té una fundació, la Josep Irla, controlada per l'aparell. Però el partit dista molt de tenir una sola estratègia i un sol lideratge. Formalment, Joan Puigcercós i Joan Ridao el dirigeixen, però hi ha un sector organitzat a l'entorn del vicepresident del govern, Carod-Rovira, amb voluntat d'entesa, però ferm en defensar la seva existència i el seu model de partit i de candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. I hi ha també els sectors crítics de Joan Carretero i Uriel Bertran, que recullen sensibilitats del món intel·lectual jove del territori, i d'una manera diferent d'articular el republicanisme a Catalunya. A Esquerra, doncs, també tants caps, tants barrets.
I a més, hi ha la Plataforma pel Dret de Decidir, que després d'haver patit una escissió, avui, amb seny i responsabilitat, intenta el retrobament i una sola veu. I també hi ha Sobirania i Progrés que, nascuda a l'entorn d'ERC, és un intent de 'Casa Gran' del republicanisme.
També hi ha unes generacions molt joves en el món universitari i alternatiu, en la societat civil i en l'independentisme radical, que pugna per fer sentir la seva veu, diferent, sense les condicions que marquen moltes de les històries, dels problemes dels partits polítics tradicionals. El sindicat SEPC, la CUP, etc, en són un exemple que poden donar sorpreses a mig termini.
A més, no sols com hem dit diverses vegades que hi ha tants caps tants barrets, sinó que també hi ha una mancança d'estratègia política clara per construir una opció d'estat ferma que s'enfronti al poder constituït del nacionalisme espanyol i del seu estat. I tornem a estar en la situació que genialment descriu Amadeu Hurtado al llibre esmentat.
Convé, doncs, que tots els catalans en marxa del món polític, sindical, social o juvenil siguin conscients de la imatge de desunió i de feblesa que reflexa l'actual situació política. Aquesta pot conduir a la majoria social silenciosa, instrumentada per les armes del segle XXI, els mitjans de comunicació, dels quals el catalanisme i el sobiranisme no en té, a girar-se i a acceptar el conformisme i el poder de les forces polítiques de marc estatal que sí que tenen projecte nacional i un estat que els dóna suport.
Catalunya i els sobiranistes necessiten, ja, un projecte, una il·lusió, i dirigents amb capacitat de risc, que dirigeixin el país fora d'aquest gris panorama actual.
