Tot i que la immensa majoria de la militància i de l'entorn d'ERC van estar d'acord a donar suport al govern d'Entesa i al president Montilla, i més encara quan CiU va manifestar obertament que volia governar amb els socialistes, el cert és que, tot i l'estabilitat del govern de la Generalitat de Catalunya, una sèrie d'esdeveniments i la situació política a l'estat han tensat l'opinió del sobiranisme.
L'anomenat patriotisme social, l'intent de despolititzar la llengua i l'equivocació d'ERC de col·locar els seus dos màxims dirigents en el govern han provocat cansament, desorientació i un malestar que s'ha anat incrementant amb l'afer de la tercera hora del castellà, l'espanyolització i liquidació de l'imaginari nacional de TV3, que encara s'ha accentuat més que en els govern de CiU, la retirada de TV3 de les Illes i properament del País Valencià, sense donar la batalla política, administrativa i judicial que caldria. Tot plegat, més l'ofensiva de CiU contra ERC fent-la culpable de tots els retrocessos, ha provocat el nerviosisme de les bases d'ERC i de les plataformes reivindicatives "Sobirania i Progrés" i "Pel Dret a Decidir". A més, l'aparició del Reagrupament.cat de l'exconseller Joan Carretero. L'ofensiva de l'opinió publicada de nacionalista i la manca d'una resposta intel·lectual d'ERC ha provocat que la direcció republicana davant el passat Consell Nacional hagi decidit passar a l'ofensiva, tenint en compte que el dia anterior a aquest Consell Nacional un dels històrics del partit i expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, atacava també a la jugular l'actual direcció.
Les paraules de Joan Carretero al Consell Nacional demanant que ERC faci pedagogia política de la forma d'entendre el partit, utilitzant l'exemple del PNB, ha fet forat al partit i ha provocat que la direcció col·legiadament, cansada d'aguantar tota mena d'atacs, ha cregut convenient llençar un repte al principal partit de l'oposició, per valorar la voluntat d'aquest per exercir el dret a l'autodeterminació.
La resposta ha estat la lògica en el cas del PSC, i molt responsable per part d'IC, però CiU, que porta setmanes i setmanes bramant perquè ERC faci un gest, ara manifesta "que no toca", que és "una broma de cap de setmana", etc.
El que cal dir, però, és que la persona encarregada de fer el gest per part d'ERC, Xavier Vendrell, creu en la proposta i, a més, com a profund coneixedor no sols de les bases d'ERC, sinó dels diferents sectors sobiranistes del país, sap que la proposta era necessària per fer callar la hipocresia dels uns i dels altres. Però tot plegat té un risc, la frustració i el desengany, perquè se sabia que deixat dels sectors més sobiranistes de CiU, que hi són, els seus màxims dirigents i l'entorn social, econòmic i financer que li dóna suport no volen córrer cap risc. L'únic que estan disposats és a fer alguna acció per afavorir els seus interessos.
Els sectors d'ERC que vegin en la declaració de Xavier Vendrell una simple estratègia per frenar CiU, així com els convergents que creuen que això és una broma, caldria que expliquessin com pot seguir el país de frustració en frustració, i sense aconseguir mai saltar la paret que ens va deixar el pujolisme.
