L'abstenció del PSC, l'exemplar traspàs de Montilla a Mas i l'entrada de Ferran Mascarell al Govern afavoreixen els poders fàctics de Catalunya. Uns poders que des de fa molts anys han volgut -i volen encara- una entesa entre CiU i PSC perquè creuen que aquests dos partits
representen la majoria social catalana, i que aquesta ha de governar el país en temps de crisi.
La ciutadania, cansada del tripartit, ha vist el relleu amb satisfacció. Ara caldrà veure la gestió d'aquest govern, un equip que, en comptes de ser dels millors, ha resultat esser el govern dels possibles.
El president Artur Mas, en el seu discurs de presa de possessió, ha deixat clar el seu horitzó: tot i que ha promès fidelitat al "règim espanyol", també ha dit que mantindrà la fidelitat al poble català i a la seva voluntat. El dret a decidir, doncs, ha estat present.
Artur Mas també ha deixat clar -com mai no havia fet cap president- que l'horitzó de la Nació Catalana no té límits, i això, simbòlicament, és molt important. Però per veure quin és el seu compromís i el del nou govern caldrà observar la gestió i acció política dels nous consellers i l'elecció que aquests fan dels seus equips, tant els polítics com els funcionarials.
Hi ha, però, una pedra de toc: com tractaran els temes cabdals -l'espoli fiscal, les ofensives dels tribunals en contra Catalunya...? Veurem un govern ferm que no donarà ni un sol pas enrere?
Caldria que el nou president i aquest nou govern optin per la construcció nacional a més a més de la transició del país, i oblidin, també, el pujolisme d'"El dia passa..." i "El peix al cove". El president Artur Mas té cent dies per demostrar les línies generals del Govern. s necessari però no entabanar el país i explicar que els 40.600 milions d'euros de dèficit són producte de l'espoli i cal deixar clar que Catalunya podria pagar-los en dos anys si no el patís. Aquesta és la pedagogia que no cal oblidar en el dia a dia.
Pedagogia i construcció nacional són la obligació del proper govern, a més de la gestió prioritària de la crisi econòmica. Des del Col·lectiu Joan Crexells indiquem els punts de la nostra construcció nacional que són innegociables:
1. Defensa de la immersió lingüística
2. Un model de concert econòmic que eviti l'espoli fiscal
3. Un model de política exterior que ens doni visibilitat nacional a Brussel·les i a Nova York
4. Defensa d'un model de comunicació que ens permeti crear l'Espai Nacional de Comunicació i que tingui com a eix fonamental una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que sigui el motor d'aquest espai i que mostri un gran respecte pel model d'èxit de Mònica Terribas al capdavant de la direcció de Televisió de Catalunya S.A.
5. La Policia de Catalunya - Mossos d'Esquadra ha d'ésser la policia integral i nacional de Catalunya, sense ser auxiliar de ningú. En cas que ho sigui, ha de dependre únicament d'un cos policial europeu.
6. Preparar i treballar pel dret a decidir del nostre poble. Comença una nova etapa, la fase de construcció, dia rere dia, de l'Estat Català, per acabar definitivament amb l'entelèquia de l'Estat de les Autonomies, la gàbia de l'estratègia del nacionalisme espanyol.
