L’institut religiós ultradretà que s’instal.larà als Caputxins de Manresa, segons ha reconegut el vicari general de la diòcesi de Vic, va ser fundat l’any 1984 pel capellà Miguel Buela, expulsat quan era seminarista a Buenos Aires i acollit per la diòcesi argentina de San Martín. En aquesta diòcesi, en els seus darrers anys de formació, va col.laborar amb els serveis religiosos del Liceu Militar durant els anys més durs de la dictadura argentina.
L’Instituto del Verbo Encarnado va néixer a la diòcesi de San Rafael, auspiciat per un dels bisbes més reaccionaris de l’Argentina, León Kruk. Els vincles inicials amb l’extrema dreta política passen pel grup antisemita Tacuara, on el capellà Julio Meinvielle feia d’assessor espiritual i a qui el mateix Buela considera el “seu pare en Crist”.
Les greus irregularitats de l’Instituto del Verbo Encarnado, tant pel que fa a orientacions religioses i ideològiques com a comportaments agressius i integristes, amb aires restauracionistes, van provocar una munió de protestes. Molts pares de seminaristes van denunciar que els seus fills patien un “rentat de cervell” i les queixes van provocar que els bisbes de l’Argentina en bloc, la Conferència Episcopal Argentina, demanessin a la Santa Seu que es prohibís l’institut i es tanquessin els seminaris. Roma va designar tres comissaris pontificis per analitzar les denúncies i afrontar la situació, un d’ells el bisbe salesià espanyol José Antonio Rico. Des del 1995, els tres bisbes, designats com a comissaris pontificis van anar acumulant proves i finalment l’any 2000 l’arquebisbe de San Juan, Alfonso Delgado, va decretar el tancament dels tres centres formatius, un d’ells el seminari de l’institut, i el trasllat del fundador a l’Equador. La gravetat de la resolució, molt poc usual, evidencia el cúmul d’irregularitats.
A més, hi ha una dada rellevant: l’arquebisbe Delgado, qui decideix finalment proposar les mesures esmentades, és membre de l’Opus Dei. La línia de l’Institut del Verbo Encarnado és fàcilment constatable, per exemple, en els temes de moral sexual. La primera consulta que apareix en l’apartat del seu web “El teòleg respon” té relació amb la masturbació i les “addiccions sexuals” que ocasionen “violadors, pervertits sexuals, persecució sexual, abusos infantils”. I els piercings, per exemple, són titllats de “signe de trastorn de la personalitat”.
Al capdavall, gràcies al suport del cardenal Angelo Sodano, secretari d’Estat i que ja es va veure envoltant en una gran polèmica quan va demanar l’alliberament de Pinochet a Londres, aconsegueixen que es traslladi la casa central de l’institut a la diòcesi italiana de Velleri-Segni. Han continuat la seva expansió i avui estan presents en 26 països, on exerceixen la seva peculiar tasca. També tenen altres camps d’actuació, com ara l’editorial i els seus llibres es venen en famoses llibreries vinculades a moviments nazis.
Encara que presumeixen al seu web d’aprovacions i reconeixements oficials, de fet només compten amb el decret d’erecció canònica de la diòcesi italiana. Continuen presentant-se amb l’eufemisme de “família religiosa”, formada per dos instituts religiosos i un tercer orde laïcal. Així, doncs, aquesta gran família aviat aterrarà a la diòcesi del venerable Torras i Bages.
