El president d'E-cristians, Josep Miró i Ardèvol, ha anunciat aquesta setmana la seva intenció d'impulsar un nou moviment anomenat Democràcia Social. Aquest dissabte se celebrarà a Barcelona el seu congrés fundacional, amb la voluntat expressa de participar en les properes eleccions. El mateix promotor ha expressat, en declaracions públiques, que han de triar una de les tres alternatives possibles: convertir-se en un nou partit, formar una associació d'electors o coaligar-se amb algun partit existent.
L'enèsima nova aventura de Josep Miró i Ardèvol s'inscriu ben clarament en el camp polític, un cop es donés de baixa l'any 2008 de CDC, partit al qual va anar a parar després de passar per UDC i per UCD-Centristes de Catalunya. Les raons de la seva baixa de CDC van ser les mateixes en què va fonamentar la seva campanya contra el nou Estatut de Catalunya: incompatibilitat amb els principis cristians. Curiosament, una de les múltiples iniciatives que ha creat darrerament, el Pacte per la Vida i la Dignitat, defensava l'indissolubilitat del matrimoni.
A part de la seva militància política, Miró i Ardèvol ha promogut un amplíssim ventall d'iniciatives, des de l'associació País fins a E-cristians, passant per Fòrum Libertas, el Pacte per la Vida i la Dignitat i la Convenció de Cristians per Europa. Fins i tot la primera manifestació multitudinària contra el govern socialista, que va aplegar més de vint bisbes, va ser una idea seva, ordida en una reunió a l'Arquebisbat de Madrid el juny de 2004. Des de fa anys ha conreat l'amistat del totpoderós cardenal Rouco, mitjançant sopars, entrevistes i contactes personals. D'aquí ve que Rouco el promocionés l'any 2008 i fos nomenat membre del Pontifici Consell per als Laics. Mentre, ha tingut temps i ganes d'organitzar un munt de campanyes i d'actuar com un lobby ultraconservador. Denúncies, amenaces i atacs constants han convertit Miró i Ardèvol en un personatge habitual de tertúlies i debats, on ha mostrat la seva agressivitat i el seu menyspreu contra tots els qui no pensen com ell.
Malgrat la seva frenètica activitat i tot l'esforç que acostuma a posar en les seves activitats, la seva "nineta dels ulls", E-cristians, no ha triomfat. Pretenia erigir-se en el pal de paller del catolicisme a Catalunya a partir d'aquest portal. Primer Catalunya, després Europa i a continuació Amèrica Llatina. Però no ho aconseguit. Les entitats adherides a E-cristians són minoritàries i poc representatives. Tots els seus intents d'atreure els principals moviments i les institucions amb més implantació van fracassar estrepitosament. No va picar ni l'Opus Dei. En ambients eclesials se'l considera un ultraconservador i radical. Per això la pregunta que cal formular ara és quin partit acceptarà coaligar-se amb Democràcia Social. En altres paraules, el nou moviment pot aportar nous vots o més aviat provocarà una fugida de votants que no es volen identificar amb l'extrema dreta eclesial?
