Aquesta setmana s'han conegut els guanyadors del Premi Catalunya d'Educació 2009, coincidit amb el Dia Mundial del Mestre. Dels quatre guardonats, dos corresponen a una institució i una persona emblemàtiques de l'escola cristiana de Catalunya. L'Escola de Mestres Blanquerna, vinculada a la Universitat d'inspiració cristiana Ramon Llull, i el salesià Francesc Riu han merescut el reconeixement del jurat del premi.
Blanquerna és una de les principals institucions educatives del nostre país. Per les seves aules s'han format moltes promocions de mestres, que avui presten el seu servei en diferents escoles. Tal com va expressar el conseller Maragall en l'acte de lliurament dels premis, l'Escola de Mestres Blanquerna ha esdevingut una referència en la formació del professorat. Blanquerna té un gran prestigi i la seva contribució a la renovació pedagògica és reconegut arreu.
Per la seva banda, Francesc Riu ha estat el promotor i impulsor del Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, creat l'any 1977, i en va ser el director durant vint-i-vuit anys. Home molt conegut i valorat en el món educatiu, ha lluitat incansablement perquè les escoles cristianes ofereixin un bon servei a la societat catalana, arrelat al país i adaptant-se als nous signes dels temps. Cal tenir en compte que moltes escoles fundades per religiosos i religioses s'han hagut de modernitzar i adaptar a les noves realitats educatives i socials. El Secretariat de l'Escola Cristiana des de la seva fundació ha estat una de les principals eines per aconseguir que aquest doble repte es converteixi en realitat en la majoria dels casos.
A més a més, Riu sempre ha cregut en l'estil propi i diferenciat de les escoles cristianes catalanes, per la qual cosa va ser un ferm defensor, fins aconseguir-ho, de la independència de les escoles cristianes del marc estatal. La dada no és irrellevant. Només cal pensar per uns moments què hauria estat de les més de quatre-centes escoles cristianes si les seves associacions de pares i mares depenguessin d'entitats com la CONCAPA, que durant molt anys es va oposar frontalment als governs socialistes des de postulats que sovint s'acostaven a l'extrema dreta.
