En un gest insòlit, gairebé sense precedents, el bisbe de Cartagena-Múrcia, Juan Antonio Reig, ha estat degradat a una diòcesi "menor", la d'Alcalà d'Henares. Fins ara, quan un eclesiàstic era problemàtic o la seva gestió ocasionava problemes, era traslladat a un lloc superior. El típic recurs, tan emprat en el si de l'Església propi de la carrera funcionarial i política, del "promoveatur ut removeatur". Quan es va començar a conèixer que Reig tenia greus problemes a Múrcia, immediatament van circular els rumors que seria remogut o ascendit, fins i tot es va parlar que seria nomenat president de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida a Roma.
Doncs bé, el titular de la important diòcesi de Múrcia, vell conegut dels lectors de Tribuna, ha estat nomenat nou bisbe de la diòcesi d'Alcalà, més petita i de creació recent. Ja dèiem que en sentiríem a parlar. Era de preveure que allà on l'enviessin tindria greus problemes.

La raó d'aquest trasllat, que vindria a ser l'inrevés de la típica "puntada de peu endavant", cal buscar-la en l'enfrontament públic que han mantingut Juan Antonio Reig i José Luis Mendoza per la titularitat de la Universitat Catòlica de Múrcia. La Santa Seu va expressar en documents i notes oficials repetidament que la titularitat no era de la diòcesi, sinó de la Fundació Universitària San Antonio. Fins a cinc vegades se li ha demanat a Reig, des de Roma i des de Madrid, que deixés de pugnar per la titularitat de la universitat. Ara bé, el cas té moltes més ramificacions, algunes morboses, relacionades amb els diners, el patrimoni personal i la vinculació eclesial del teòric guanyador. José Luis Mendoza hauria amassat una fortuna personal escandalosa. I és un membre destacat dels kikos, és a dir del Camí Neocatecumenal. O sigui que un bisbe d'extrema dreta, que va crear un seminari kiko a Castelló, ha perdut la seva particular batalla amb el totpoderós Mendoza.

La degradació -que no promoció- de Reig ha causat consternació en els sectors més reaccionaris de l'Església espanyola. Diversos col·lectius sembla que estan organitzant una concentració de suport i de protesta pel trasllat. Mentre, els rumors sobre afers encara més tèrbols que podrien implicar alguns eclesiàstics més rellevants es multipliquen. La mateixa notificació estereotipada que va rebre l'interessat -el secretisme en l'era moderna és impossible, tot es filtra- ha provocat que la caverna eclesial insulti el nunci, tot titllant-lo de "canalla" perquè va usar la fórmula habitual d'"em plau comunicar-vos".

De fet, però, la trajectòria de Reig era senzillament escandalosa. I si no, que ho preguntin als pobres capellans i cristians de Castelló que van haver de suportar les seves despòtiques i arbitràries actuacions, més pròpies d'un cacic. Remoure els càrrecs anteriors de la diòcesi amb explicacions del tipus "Ara manem nosaltres", admetre seminaristes expulsats d'altres seminaris, jugar a borsa amb diners de la diòcesi, rebaixar l'escàs sou dels capellans, postergar l'ús del català i moltes altres malifetes. Quan algú s'atrevia a recriminar-li l'actuació ell es defensava cínicament dient: "Yo siempre estaré en la cresta de la ola". Bé, pel que sembla això se li ha acabat. Els valents capellans de Castelló van arribar a sol·licitar un dictamen psiquiàtric de l'ínclit Juan Antonio Reig. El van trametre als seus superiors, però es deu haver perdut pel camí.