Diumenge va morir a Barcelona Joan Martí Alanis, arquebisbe emèrit d'Urgell, un dels grans bisbes catalans del segle XX. Martí Alanis va ser el pastor de la diòcesi d'Urgell durant trenta-dos anys, responsabilitat que també comporta la de ser el copríncep d'Andorra. Home de gran bagatge cultural i intel·lectual, Joan Martí formava part dels sectors oberts de l'Església i al mateix temps fidel al país.
Persona moderada i assenyada, l'opinió d'Alanis sempre es caracteritzava per l'equanimitat i la fonamentació. Així eren, per exemple, els seus articles d'opinió a La Vanguardia. En la seva condició de copríncep, va haver d'afrontar moments difícils, especialment en l'elaboració i aprovació de la nova constitució d'Andorra, pas decisiu per a la modernització definitiva del nostre país germà.
Sobre Andorra sempre hi ha hagut una espasa de Damocles en forma d'ingerència dels poderosos estats veïns i de pèrdua de la seva independència. Martí Alanis va saber sortir-se'n molt bé i va tenir la murrieria i la saviesa necessàries per pilotar una molt bona transició. En termes eclesials, Joan Martí Alanis va garantir un successor de qualitat per a la diòcesi mitjançant el nomenament de Joan Enric Vives com a coadjutor seu. I així, quan se li va acceptar la renúncia per edat, Vives va passar a ser el nou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Retirat per pròpia voluntat a la senzilla residència sacerdotal per a capellans jubilats de Barcelona, Martí Alanis va continuar exercint el seu "particular magisteri" d'home culte i savi, discret, profundament arrelat a Catalunya i fidel al Vaticà II. Allunyat d'estridències, Martí Alanis va saber jugar fins al darrer moment la carta de la moderació i del seu tarannà constructiu.
