Anar a Terra Santa, en aquests moments, tenia molts riscos. Després del resultat de les eleccions d'Israel, i a l'espera del nou enfocament de l'administració Obama, la situació al Pròxim Orient continua sent especialment conflictiva.
I, a més, si afegim les polèmiques recents que han envoltat el Vaticà els darrers temps -discurs a Ratisbona, la frase treta de context sobre els preservatius i sobretot l'afer dels bisbes seguidors de Lefevre-, tot feia suposar que el viatge de Benet XVI no seria gens fàcil. En canvi, malgrat les dificultats prèvies, el viatge del Sant Pare ha tingut un resultat força satisfactori.
Era inevitable que es comparés la seva visita a la del seu antecessor, Joan Pau II. Benet XVI no té el seu carisma, per això alguns sectors han criticat la seva suposada fredor. Els gestos en la vida pública són molt importants i l'intel·lectual Ratzinger té un perfil molt diferent a l'antic actor teatral Wojtyla. Tampoc no l'ha ajudat la controvèrsia sobre la seva pertinença a les joventuts hitlerianes, negades inicialment pel portaveu vaticà.
Al mateix temps, és lògic que uns i altres esperessin gestos més explícits. Així, mentre uns volien referències més explícites a la condemna de l'holocaust, altres reclamaven una condemna radical de la política israeliana. Tot amb tot, Benet XVI ha fet afirmacions i gestos valents i esperançadors. Primer va ser la condemna clara de l'antisemitisme, sense escletxes. Condemna que s'inscriu en la línia del Vaticà II i que adquireix més relleu d'ençà la polèmica dels bisbes ultres de la Fraternitat Sant Pius X.
Després van ser les seves opinions, ben nítides, a favor de la creació de l'Estat palestí: "una pàtria sobirana per als palestins", reafirmades clarament ahir davant de Mahmud Abbas a Betlem. I també ha estat molt important la seva crítica al mur, que separa vergonyosament pobles i comunitats senceres, i a l'embargament que pateix Gaza. No només ha estat rellevant el que ha dit sobre el mur i l'embargament, sinó "on" ho ha dit.
El Sant Pare ha aprofitat una visita a un camp de refugiats per expressar els seus punts de vista sobre aquesta delicada qüestió. Podia haver buscat un escenari més neutre, però en canvi ha optat per deixar-se fotografia amb el mur al fons. Prou saben els polítics i els seus assessors d'imatge la importància del fons que es tria per a una compareixença, entrevista o roda de premsa. Benet XVI, doncs, ha superat amb nota el seu viatge més complicat. Sens dubte, ha contribuït a la pau.
Potser els qui l'han criticat recentment amb condemnes taxatives a la recerca d'un titular cridaner -sense molestar-se mínimament a llegir els paràgrafs sencers i traient les frases fora de context- haurien de seguir el seu exemple i tenir una mica més seny.
