Acaba d'aparèixer el primer llibre biogràfic del germà Adrià, un dels religiosos més emblemàtics en el camp de la lluita contra la marginació. El llibre, titulat Hermano Adriano Trescents Ribó. Un hombre bueno que quiso ser solidario, ha estat publicat per Ediciones San Pío XII. L'autor és el germà de la Salle Antoni Palom, qui el va acompanyar durant prop de 25 anys en la seva tasca diària, pels carrers del nostre Quart Món i de les presons catalanes i espanyoles.
El monogràfic fa un repàs de la vida del germà Adrià, en la qual destaquen els tres fets determinants que més el van influir: la seva família, l'escola de Guissona on va anar de petit i la Guerra Civil, que el va marcar decisivament. La pobresa i el patiment que va viure directament els anys de guerra van ser el seu principal centre d'interès al llarg de la seva vida. "Ser germà de tots, donar la mà, cordial, als que ho necessiten" va ser el lema de al seva vida. Una de les característiques del llibre, que el fa més atractiu, és que la primera part adopta la forma d'autobiografia.
Antoni Palom ha fet aquesta tasca de recopilació dels escrits i pensaments del germà Adrià, per tal que sigui ell mateix qui escrigui aquesta part. Les altres dues parts són un recull de testimoniatges de companys de la Salle que van viure amb ell i tres cartes pòstumes, una dels quals és especialment colpidora. Es tracta d'un noi del Raval que es troba empresonat a la presó de Villabona, Astúries, i que li adreça unes emocionades paraules d'homenatge: "Qué pocos homenajes le han hecho al Hno. Adriano, con lo que él ha hecho por los presos, drogadictos, prostitutas y gente enferma e indigente. ¿Qué será de nosotros ahora sin él?" Com diu molt encertadament l'autor del llibre en l'epíleg, el germà Adrià va ser "la veu dels sense veu, la simfonia dels oblidats".
Aquest religiós de la Salle va dedicar incansablement, fins a la mort, la seva vida al món de la marginació. Sempre amb un somriure als llavis, sense perdre mai l'esperança i el bon humor, el germà Adrià atenia pel carrer prostitutes, malalts de la sida, alcohòlics i drogoaddictes. Els caps de setmana anava a la residència Els Alps per cuidar-se dels presos que no tenien on anar de permís. I els mesos d'estiu recorria incansable les presons de tot l'Estat per anar a visitar i ajudar els joves que havia conegut pels carrers del barri xino. Encara avui, en moltes presons i pels carrers on malviuen els més marginats, se'l recorda i es pronuncia amb afecte i veneració el seu nom.
