A aquest pas, el bisbe de Vic Romà Casanova pot batre tots els rècords eclesials. En només tres anys i mig, el successor del Venerable Torres i Bages ha aconseguit que capellans, religioses, religiosos i laics critiquin obertament el seu estil i la seva actuació. Creador de conflictes innecessaris, Romà Casanova suscita crítiques gairebé unànimes, tant a l’interior de l’Església com en la societat civil i en la classe política. Un dels pocs aliats que té és el conegut líder de Plataforma per Catalunya, l’ultradretà Josep Anglada. Ara el conflicte també comença a estendre’s pel territori de la diòcesi. Un dels focus encesos és a Sant Vicenç de Castellet. El juliol de l’any passat va decidir nomenar com a rector de Sant Vicenç el capellà David de Vargas Pino, personatge ben controvertit. Primer va ser seminarista del Seminari de Barcelona i en va ser expulsat. Va anar a parar a la diòcesi de Castelló, on el bisbe Reig, tristament famós per la seva ideologia reaccionària i les seves actuacions despòtiques, el va acceptar. Ordenat capellà va ser enviat a Manlleu, on ja va crear molts problemes fins i tot de tipus econòmics. En només uns mesos s’ha guanyat les ires dels feligresos, fent fora els que treballaven a la comunitat des de fa temps i impulsant misses “rocieres”. Si els pares no van a missa, els fills no poden fer la comunió, sagrament pel qual han de pagar religiosament 65 euros, tot introduint-los en un sobre amb el nom de cadascú. Com és lògic, la bona gent de Sant Vicenç ha esclatat i han començat les protestes, també als mitjans de comunicació. Les notícies negatives sobre el comportament de David de Vargas han començat a difondre’s per tot arreu. Malgrat les crítiques raonades i justificades, de Vargas manté, tossudament, que “tinc el suport i les benediccions del bisbe”.

Romà Casanova va ser nomenat després d’un procés ple d’irregularitats. De perfil gris i més aviat limitat, va esdevenir famós quan en les primeres declaracions públiques va negar que l’Església Catalana existís. En l’acte de presa de possessió es va dur a terme una manifestació inèdita, mai vista enlloc, de protesta amb pancartes prou eloqüents que titllaven Rouco i Carles de “botxins de l’Església catalana”. Pel que sembla no serà l’única manifestació que el bisbe de Vic haurà d’afrontar.