Després de l'èxit de l'Any Jubilar de Sant Fructuós que es va cloure el mes passat, l'Arquebisbat de Tarragona ha tornat a impulsar una nova iniciativa, el Congrés Església i Guerra Civil que es va inaugurar ahir. El congrés l'organitzen l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i la Universitat Rovira Virgili, amb el suport d'un ampli ventall d'institucions. El Congrés Església i Guerra Civil, tal com va remarcar ahir el seu coordinador, Manuel Fuentes, té per objectiu analitzar "sense apriorismes" la guerra i el paper que hi va jugar l'Església. I és que el tema de la Guerra Civil continua sent d'actualitat, com ho demostra l'excel·lent programa que va emetre ahir el Canal 33 sobre la Batalla de l'Ebre.
El Congrés aplegarà al llarg de tres dies una àmplia representació dels millors historiadors i experts en la Guerra Civil, com ara Santos Juliá, Fernando García de Cortázar, Hilari Raguer, Joan Bada, José Antonio Ferrer Benimelí, Julián Casanova, José Luis de la Granja i Albert Manent. Les ponències analitzaran, entre d'altres, el paper de la dona durant la guerra, el patrimoni religiós, la relació entre la maçoneria i l'Església, la figura dels cardenals Vidal i Barraquer i Gomà, la sacralització de Franco, les causes de beatificació, el bisbe auxiliar de Tarragona Borràs, l'Església basca durant la guerra, l'Església clandestina, els orígens de la guerra i les dones revolucionàries. També hi haurà una taula rodona en la qual participaran antic combatents, experts i professors.
La iniciativa del Congrés Església i Guerra Civil mereix ser posada en relleu. s la primera vegada que s'organitza a l'Estat espanyol un congrés d'aquest tipus, en què es debat el paper de l'Església durant la guerra. El factor religiós, la qüestió religiosa, va generar greus enfrontaments a la II República i encara ara suscita grans controvèrsies. La persecució religiosa, per exemple, continua provocant polèmiques. Per això, el fet que l'Arquebisbat de Tarragona hagi promogut aquesta iniciativa només es pot qualificar d'actitud valenta. La "caverna eclesial" ja ha criticat durament el congrés i ha arribat a fer córrer que l'arquebisbe Jaume Pujol pateix la síndrome d'Estocolm per haver organitzat el congrés. No han paït en absolut que el cardenal Vidal i Barraquer, el cardenal de la pau, optés per defensar aferrissadament la reconciliació i es negués a signar la carta col·lectiva de l'episcopat que va beneir la guerra, tot titllant-la de creuada.
