Aquesta setmana ha començat l'audiència prèvia al judici que s'ha de celebrar a l'Audiència de Lleida d'aquí a uns mesos per dirimir el conflicte de les peces d'art de la Franja de Ponent. Segurament ningú no s'esperava un canvi de línia de la diòcesi de Lleida, després que l'administrador apostòlic Javier Salinas, bisbe de Tortosa, fes mans i mànigues perquè els béns passessin a la diòcesi de Barbastre. Doncs bé, sorprenentment, l'actual bisbe de Lleida, Joan Piris, ha decidit canviar radicalment de postura, tot afirmant que les peces d'art són legítimament propietat de la diòcesi de Lleida.
Joan Piris, nomenat l'any 2008, no va voler mai entrar en aquest conflicte, segurament perquè quan el van nomenar li van assegurar que tot estava dat i beneït. Tanmateix, com s'ha pogut comprovar aquesta setmana, el nou advocat representant de la diòcesi va tornar a afirmar el que defensava el bisbe Ciuraneta, és a dir, que hi ha prou evidències que avalen la propietat de les peces d'art. Fins i tot, va aportar nous documents que reafirmen la tesi que el bisbe Messeguer les va comprar o recopilar per ordre del Sant Pare Lleó XIII i, d'aquesta manera, es van poder salvar.
Convé recordar que Francesc Xavier Ciuraneta, bisbe de Lleida fins al 2007, va defensar aferrissadament que les obres en qüestió eren de la diòcesi de Lleida. Per aquest motiu va rebre atacs de tot tipus i probablement va emmalaltir, la qual cosa va provocar la seva renúncia. El seu successor, el valencià Javier Salinas, va apartar l'equip jurídic del Bisbat, va impulsar una posició totalment diferent i va signar un vergonyós acord amb el bisbe de Barbastro per cedir les obres. La posició era tan dura -es parlava que es lliurarien les obres en trenta dies- que es va arribar a témer que es retirarien d'amagat per portar-les a Barbastre, sense cap permís de la Generalitat.
Ara, els fets donarien la raó una vegada més al bisbe Ciuraneta i deixarien en evidència en primer lloc l'actual bisbe de Tortosa, Salinas, i amb ell tots els "padrins" de la burda i barroera operació ordida pels sectors espanyolistes i anticatalans. Només cal llegir el llibre "El complot" del periodista lleidatà Eugeni Casanova per adonar-se de la trama gairebé mafiosa que ha estat al darrere d'aquest intent d'espoli. Més tard o més d'hora la veritat preval. Al final, acabarà sent cert el vaticini que l'anterior assessor jurídic del Bisbat, Josep Casanova, va atrevir-se a afirmar públicament.
El gest de l'actual bisbe de Lleida Joan Piris confirma les bones expectatives que ha generat des que va ser nomenat. Difícilment un tribunal civil actuarà com ha fet fins ara el Vaticà en aquest tema -mai ha volgut entrar en el punt clau de discernir-ne la propietat- i, ben segur, reconeixerà que les obres d'art de la Franja són propietat del Bisbat de Lleida. La realitat és més tossuda del que molts, començant pel bisbe Salinas, han pretès amagar.
