La Ciutat dels Sants ha acollit aquest estiu el capítol general de les germanes carmelites de la Caritat-Vedruna. El capítol ha reunit prop de 70 religioses de tot el món, la majoria escollides democràticament, i s'ha centrat en la revisió dels sexenni que acaba de finalitzar i ha plantejat els principals reptes de futur.
En els treballs previs preparatoris, de gran importància, i en els quals participen totes les religioses vedruna del món, l'objectiu que s'ha consolidat com el lema del capítol era "Anunciar i defensar la vida".
Cada sis anys se celebra a Vic aquesta rellevant trobada de les religioses carmelites de la Caritat-Vedruna i no per casualitat. A la capital d'Osona va néixer la fundadora de la congregació, Santa Joaquima de Vedruna. Gràcies al seu impuls, les germanes vedruna es van estendre ràpidament i van treballar, en ple segle XIX, en centres assistencials, escoles i hospitals. Precursores del seu temps, les vedruna a Catalunya han desenvolupat una tasca essencial no només en el camp educatiu sinó també en el món de la immigració, les presons i tot tipus de serveis als pobres i exclosos de la societat. A més de la seva tasca, les vedruna sempre han fet una opció molt clara per la catalanitat, l'arrelament a la societat i la renovació eclesial. Aquest esperit avançat i compromès també forma part de la identitat de les prop de dues mil religioses vedruna allà on són presents avui: 28 països de quatre continents i 300 comunitats.
A més d'elegir la nova germana generals o responsable de la congregació, el capítol general també ha posat les bases de futur, de cara al proper sexenni. En aquest sentit, el treball fonamental de les religioses que han participat en el capítol general ha consistit en el discerniment de l'objectiu del capítol, és a dir què comporta o quines conseqüències ha de tenir aquest plantejament. Dit en altres paraules, quines línies d'actuació prioritàries, consensuades, es desprenen de l'anunci i de la defensa de la vida en les realitats on treballen les vedruna avui al món. Unes realitats on la dignitat de la persona humana és trepitjada, amb una mirada molt concreta i específica a la situació de la dona.
Encara que aparentment el capítol general de les carmelites de la Caritat-Vedruna tingui una dimensió estrictament eclesial, les seves orientacions i directrius de futur repercutiran, sens dubte, en el treball que duen a terme a casa nostra i a molts altres llocs. Tant de bo altres institucions no religioses –des de partits polítics fins a entitats de tota mena- les imitessin en el procés participatiu i democràtic de preparació, anàlisi de la realitat i plantejament per consens real de les perspectives de futur.
