Aquesta setmana, mitjançant una nota oficial, l'arquebisbe de Barcelona ha anunciat que té la intenció de cridar el capellà Manuel Pousa per parlar amb ell sobre el contingut del llibre Pare Manel, més a prop de la terra que del Cel.
El llibre és una aproximació biogràfica escrita pel periodista Francesc Buxeda que recull les principals activitats i tasques que duu a terme Pousa en el món de la marginació i l'exclusió social. El llibre també inclou les seves reflexions sobre qüestions tan controvertides com el celibat, el sacerdoci femení, l'homosexualitat i altres aspectes relacionats amb la moral sexual. Opinions expressades amb sinceritat pel pare Manel, com se'l coneix popularment, al llindar de l'ortodòxia, però que són avalades per una vida cristiana compromesa, autèntica i de fidelitat a l'Evangeli. Manel Pousa sempre ha viscut gairebé al marge de les estructures, en aquells terrenys fronterers que els mateixos fariseus moderns que ara l'acusen i li tiren pedres, com a la dona adúltera, ni coneixen, ni han trepitjat mai ni hi tenen cap interès.
Pousa ja hi està acostumat a patir incomprensions i a ser observat amb lupa pels inquisidors moderns que si poguessin el cremarien a la foguera. Des de fa molt de temps està suportant un autèntic calvari dels sectors més integristes de Catalunya i d'Espanya que han organitzat una campanya sistemàtica contra ell després que reconegués en una entrevista al diari El Periódico que havia ajudat econòmicament una dona, que es trobava en risc de morir dessagnada, a avortar. Poc importa que el mateix Manuel Pousa hagi explicat, per activa i per passiva, que ell està totalment en contra de l'avortament i que es tractava d'una situació al límit.
Manel Pousa és la víctima instrumental. L'autèntic enemic a batre és el cardenal Lluís Martínez Sistach
Si es treuen de context determinades frases de qualsevol llibre o reflexió el resultat sempre és una manipulació. Bé, per ser més precisos, l'objectiu d'aquesta cruel campanya no és ell. Campanya dirigida per un grup de capellans –germans de Pousa en el presbiteri- i que tenen com a aliat un personatge sinistre, falangista amic de Blas Piñar, que es dedica a insultar bisbes, religiosos, laics i capellans amb qualificatius tan caritatius com "fill de puta" o "imbècils i impresentables". Manel Pousa és la víctima instrumental. L'autèntic enemic a batre és el cardenal Lluís Martínez Sistach, a qui acusen de no fer res davant del "capellà que paga avortaments"; aquesta és l'etiqueta que dia si dia també van repetint com si fos un mantra per tot arreu.
Manel Pousa és un dels capellans més coneguts, valorats i estimats de l'Església catòlica. Home heteredox i de plantejaments ideològics marxistes, porta molts anys treballant en el camp de la pobresa, la prostitució i les presons. Encara se'l recorda al pati de la presó de la Trinitat fent footing, una de les seves passions, juntament amb grups de joves; a l'acabar l'activitat física es posava la sotana i celebrava l'eucaristia amb ells. Ara ha convertit casa seva, al mateix barri de la Trinitat, en una llar d'acollida de reinserció de presos.
La seva vida lliurada amb generositat als últims de la societat és tan autèntica que segurament per això s'ha guanyat merescudament la fama i l'admiració d'intel·lectuals, artistes, actors, cantants, periodistes i sectors heterogenis, normalment allunyats o crítics amb l'Església. Per a ells, el pare Manel és el rostre d'una Església acollidora, misericordiosa i compassiva. Si finalment Pousa és castigat per unes opinions aïllades, tretes del context de la seva trajectòria vital i de la immensitat de la seva feina quotidiana, l'escàs o gairebé nul prestigi de l'Església en molts àmbits se'n ressentirà. I molt.
