La concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes enguany a Josep Massot, monjo de Montserrat, representa el reconeixement d'una nova aportació de la gent d'Església a la nació catalana.
Massot, d'expressió tímida i austera però de conviccions profundes i sòlides, està molt satisfet d'aquest guardó. Ho està no tant per ell sinó, en les actuals circumstàncies, pel que representa en defensa de la llengua i la cultura catalanes davant l'agressió exterminadora endegada pel PP a Mallorca.
Precisament ell es confessa com un català amb arrels a Mallorca on va néixer o com un mallorquí que viu i treballa a Catalunya. Un català que se sent mallorquí i, alhora, un mallorquí que se sent català.
L'aportació de l'Esglesia catalana a la construcció nacional del país és reconeguda pels catòlics i també pels agnòstics. Aquest reconeixement contrasta amb la posició del PP. Per exemple, no consta que Alejo Vidal-Quadras i Alicia Sánchez Camacho hagin felicitat Josep Massot per ser el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
En la hipòtesi impossible de que es donés una felicitació des de la cúpula popular, de ben segur que la postura del monjo i savi Massot consistiria en dir que la millor felicitació que podria rebre seria que el PP deixes d'atacar la llengua i la cultura catalanes arreu.
Una altra aportació que un home d'Església ha fet a Catalunya serà recordada aquests dies. Un documental a TV2 (20 hores del 2 d'abril) sobre la figura del monjo Aureli Maria Escarré, que fou abad de Monasterrat i que va patir exili a causa de seva postura crítica contra la dictadura franquista.
