Quan el van nomenar, contra l'opinió majoritària de capellans, laics i religiosos, tot apuntava que José Ignacio Munilla seria el peó imposat pel cardenal Rouco per desnaturalitzar i anorrear l'Església basca. La setmana passada es va acabar de confirmar aquesta sospita.
Barcelona ·
El bisbe de Sant Sebastià va convocar el Consell Presbiteral sense ordre del dia previ per imposar, "manu militari", el trasllat dels seminaristes de la seva diòcesi a Pamplona. El més greu de tot plegat és que Munilla va prescindir del parer unànime del Consell Presbiteral, un important òrgan consultiu format per capellans i que representa l'opinió i el sentir del presbiteri d'una diòcesi.
José Ignacio Munilla és un mer instrument d'una estratègia dissenyada a Añastro, la seu de la Conferència Episcopal Espanyola
En el seu cànon 500 el Codi de Dret Canònic estableix clarament que el bisbe diocesà ha d'escoltar el Consell Presbiteral en els afers de més importància. Doncs bé, cap de la trentena dels membres del Consell Presbiteral va donar suport a la iniciativa de traslladar els seminaristes. Absolutament tots els membres s'hi van oposar, però Munilla, com un bon exemplar d'un toro miura, va esclafar tothom. Una i altra vegada els membres del Consell Presbiteral, en un clima de tensió i d'enorme duresa, li van demanar que sotmetés la proposta a votació; la seva resposta va ser un no rotund.
Per justificar l'injustificable, Munilla va fonamentar la seva unilateral decisió en un conjunt d'arguments surrealistes, ofensius i falsos, com ara que els capellans de la diòcesi de Sant Sebastià no preguen, no es confessen i no participen en exercicis espirituals o que les facultats de teologia de Vitoria i Deusto tenen unes relacions conflictives. Munilla, doncs, va optar per fonamentar la seva ordre dictatorial en desqualificacions personals molt greus al seu presbiteri, i que només demostren que no té ni entranyes, ni misericòrdia ni caritat cristianes. Desqualificacions i mentides que confirmen la nul·la qualitat humana i espiritual d'un bisbe que, per definició, és un pastor que vetlla per la comunió amb el seu presbiteri i que, en canvi, ha triat el camí de l'enfrontament i la ruptura.
L'objectiu de la caverna eclesial espanyola és sotmetre els capellans i el conjunt de l'Església basca a la seva línia cismàtica
Com és prou conegut i objectivament demostrable, els centres de formació de l'Església basca (les facultats de teologia de Vitoria i de Deusto i els instituts de Vida Religiosa d'Euskalherria de Vitoria, l'Institut de Teologia i Pastoral de Bilbao i l'Institut de Ciències Religioses de Sant Sebastià) mantenen unes excel·lents relacions a tots els nivells. Això sí, el bisbe de Sant Sebastià no se sent tan segur. Té por, molta por, com ho demostra el fet que insistentment demanés silenci als membres del Consell Presbiteral i que, sobretot, no filtressin el contingut de la reunió a cap mitjà de comunicació.
José Ignacio Munilla, fidel al seu perfil de talibà eclesial, és un mer instrument d'una estratègia dissenyada a Añastro, la seu de la Conferència Episcopal Espanyola, sota les ordres de Rouco, Martínez Camino i Cañizares. L'objectiu de la caverna eclesial espanyola és sotmetre els capellans i el conjunt de l'Església basca a la seva línia cismàtica. No els importa res ni ningú, trepitjaran el que sigui fins aconseguir-ho. Ara és el Seminari de Sant Sebastià, demà seran la resta de seminaris d'Euskadi. La dimensió metropolitana, amb base a Pamplona, s'erigeix en el punt clau de l'estratègia de Munilla i els seus padrins mafiosos.
