Tena ha estat un expert mundial vinculat a les congregacions de la Santa Seu en matèria litúrgica. Litúrgia entesa com celebració de la fe pel poble, viscuda amb austeritat i bellesa com fou el seu mateix funeral a la catedral de Barcelona.

Totosaus ha tingut una destacada tasca pastoral i compromesa en qüestions eclesials i cíviques. El Centre d'Estudis Pastorals, la publicació quinzenal El Pregó, i la parròquia de Santa Maria són els espais en que ha predicat i practicat el missatge evangèlic.

Ambdós, Tena i Totosaus, que tenien entorn dels 30 anys durant la celebració del Vaticà II, visqueren el temps esperançat del concili combregant amb l'esperit d'aggiornamento (reforma i actualització eclesial). El plantejament conciliar assumit per la generació de Tena i Totosaus, a més, va implicar l'acceleració de la fi del nacionalnacionalisme franquista. El seu exemple vital, pastoral, litúrgic i conciliar són punts de referència pels creients, laics i sacerdots, del segle XXI.

El claretià Ignasi Ricart, segons recull CatalunyaReligio, diu amb paraules d'agraïment: "Josep M. Totosaus és un gran referent per a mi. He après moltíssim al seu costat i ben segur que la flama dels Concilis Vaticà II i el de la Tarraconense seguirà revifant a sota les cendres on alguns els han posat: hi ha brasa ben viva i caliu de renovació"