Rouco Varela

Barcelona · A pocs mesos de complir 75 anys, la preceptiva edat de jubilació, Rouco supera Tarancón i es convertirà en l'eclesiàstic que més anys haurà presidit la Conferència. Al mateix temps, Rouco ha aconseguit imposar els seus homes més fidels al Comitè Executiu, ha arraconat el cardenal Lluís Martínez Sistach, que no serà el vicepresident tal com semblava, i ha forçat que els representants del sector moderat siguin una petita minoria. Però, per contra ha guanyat ajustadament, només per 39 vots, un més dels necessaris, la qual cosa reflecteix una divisió real a l'episcopat espanyol.

El flamant nou president dels bisbes espanyola no ha mostrat, doncs, cap misericòrdia amb els seus oponents. Compensa la seva manca absoluta de carisma amb el control efectiu de tots els fils del poder. La seva línia dura, reaccionaria i basada en el nepotisme i tràfic d'influències en el nomenament de bisbes com el cas escandalós del seu nebot, es va mostrar de nou abans de l'elecció. En el seu discurs va carregar contra les xarxes socials i va repetir, un cop més, la seva visió apocalíptica sobre la situació de la família. Tampoc no va mostrar cap escletxa d'obertura o de canvi d'estratègia, encara que sigui per quedar bé, en la seva primera intervenció després de la votació. Així, va reiterar que "res no canviarà" i va negar l'evidència reconeguda per tothom: "No tinc la sensació que l'Església no sigui creïble o estimada, sinó tot el contrari". Poc li importa que una i altra vegada els estudis sobre els valors i els joves subratllin que el desprestigi de l'Església és clamorós i la seva creixent i inexorable pèrdua d'influència. El seu únic objectiu és quedar bé davant del Sant Pare en la propera Jornada Mundial de la Joventut, és a dir omplir Madrid de centenars de milers de joves el mes d'agost i demostrar, artificialment, que la joventut combrega amb la seva línia. Joves que immediatament després de l'esdeveniment desapareixen de qualsevol activitat eclesial.

Pel que fa als bisbes catalans, es donava per fet que Lluís Martínez Sistach seria el vicepresident de la Conferència, cosa que no ha estat així i que de seguida ha estat interpretada per la caverna eclesiàstica com un càstig a l'Església catalana. "Els bisbes no volen el català Sistach" era el titular d'un dels màxims portaveus de l'integrisme eclesial, pertanyent als cenacles madrilenys que mantenen uns estrets vincles personals amb el fundador d'E-cristians. En canvi, quatre bisbes catalans presidiran sengles comissions episcopals, un d'ells per primer cop, Sebastià Taltavull, el bisbe auxiliar de Barcelona, que assumirà la important àrea de pastoral.

Comença, a partir d'ara, la cursa per la successió a la cúpula de l'Església espanyola. Després de l'era Roucoborgia el Vaticà haurà de moure fitxa per fer possible la renovació. Mentre, Rouco, com a monarca absolutista, continuarà impulsant la mateixa línia d'autisme, desconnexió amb la realitat i descrèdit.