Aquest diumenge el moviment pel dret de decidir culminarà un cicle de mobilització que va començar a Arenys de Munt ara fa gairebé un any. Només cal fer un cop d'ull a les dades publicades en aquest mateix diari per veure que la consulta serà un èxit de mobilització ciutadana un cop més.
Cal recordar que el pressupost d'aquesta consulta ciutadana és d'uns 80.000 euros -el del referèndum de la Diagonal fou de quatre milions d'euros-, i segons diverses fonts el vot anticipat ja hauria arribat al percentatge de la consulta d'Hereu. A més a més, els comicis oficiosos no només tenen lloc a Barcelona, sinó també a vint-i-un municipis més, tot i que totes les mirades se centren a hores d'ara en la capital catalana.
L'estratègia contra el moviment de les consultes ha anat variant al llarg del temps. Si la primera onada rebé una repressió clara al·legant que era un acte il·legal -l'alcalde d'Arenys de Munt hagué d'anar a declarar al jutjat-, les darreres onades de consultes foren deliberadament ignorades pels mitjans de comunicació, tribunals i Govern espanyol. La darrera estratègia, un cop vist l'èxit de mobilització, ha estat reduir-les a un acte de propaganda sense transcendència. Aquesta era la tesi que defensava avui El Periódico a l'editorial: "Però ni el voluntarisme dels promotors d'aquesta votació ni les bones intencions dels seus participants poden amagar el seu caràcter estrictament propagandístic"; i també era la posició de Rubalcaba aquest migdia a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en què ha remarcat que el fet que Artur Mas hagi votat no transforma les consultes en un acte amb valor jurídic.
El cert és però que les consultes han anat molt més enllà de ser actes merament propagandístics, i això és probablement el que fa por a Rubalcaba. Aquestes consultes són i han estat un motor de mobilització en una forma d'acció que s'acosta més a la desobediència civil que a la propaganda. El seu valor el veurem un cop païts els efectes de la consulta d'aquest diumenge. La cita de Barcelona a les urnes del dret de decidir haurà convidat a milers de ciutadans a plantejar-se el futur del seu país, haurà fet posicionar sobre la independència a polítics actius i retirats i sobretot marcarà un punt d'inflexió dins del moviment però també per a la política catalana. El 10A anirà molt més enllà de ser un acte propagandístic.
