Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 24 de de juliol del 2012 | 16:47
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Irredemptisme institucional

Gairebé dos mesos després de les eleccions del passat mes de maig, Sèrbia torna a tenir govern, aquesta vegada liderat pel que fins ara era ministre de Defensa, Ivica Dacic, que assolí la tercera posició a les eleccions legislatives.

El nou primer ministre i líder del Partit Socialista (SPS), que fou portaveu de Slobodan Milosevic als anys 90, ha trobat el suport necessari per formar majoria al Parlament amb els ultranacionalistes del president Nikolic (SNS) i el minoritari Partit de les Regions (URS).

Els analistes apunten que la posició del Govern no variarà, ja que entre l'elit política sèrbia hi ha un gran consens sobre la necessitat d'entrar a la Unió Europea; part de la ciutadania veu el nou executiu com un govern de continuïtat.

Ara bé, la formació proeuropea de l'antic president Boris Tadic, el Partit Democràtic (DS), aliat de Nikolic en el passat, ha quedat fora del Govern. La raó és senzilla, malgrat la bona sintonia entre Tadic i Nikolic: l'encaixada del primer amb el president de Kosovo Tahci a principis de juliol (quan encara era president) va deixar-lo fora de joc en una possible gran coalició amb els nacionalistes de l'SNS; Dacic, un gat vell de la política sèrbia, va aprofitar per temptejar amb Nikolic una possible nova coalició nacionalista, que finalment ha reeixit.

I és que, tot i el perfil proeuropeu i la presència del soci minoritari liberal URS, el nou executiu serbi i la presidència de la República tenen un caràcter marcadament nacionalista. El president Nikolic és conegut pel seu passat extremista, defensor aferrissat de la Gran Sèrbia, i més d'una vegada no ha dubtat a mobilitzar la població "ètnicament" sèrbia per a fins partidistes. En una entrevista a Montenegro, el passat 1 de juliol, afirmà que a Srebrenica "no hi va haver un genocidi". D'altra banda, el nou primer ministre és conegut per la seva reacció quan Kosovo declarà la secessió unilateral el febrer del 2008.

En aquella ocasió Dacic era ministre de Defensa i ordenà il·legalitzar de manera immediata qualsevol partit polític o associació que reconegués la declaració d'independència de l'antiga província de majoria albanesa; el nou primer ministre se sol referir a la mort de Milosevic com "el seu assassinat sistemàtic a La Haia", en referència al judici per crims contra la humanitat que no va poder finalitzar el 2006.

El nou Govern serbi no només continuarà, doncs, sense reconèixer la República de Kosovo sinó que és força probable que incrementi els esforços per aconseguir una possible partició del nou Estat que permetés al "retorn" de part del territori a Sèrbia. Aquest, encara que no és un objectiu oficial, en termes de realpolitik sembla que és el pla serbi. En declaracions a mitjans locals, el nou encarregat de l'Oficina per Kosovo (l'antic Ministeri de Kosovo serbi), Aleksandar Vullin, ha manifestat la seva voluntat de vetllar pels serbis a l'altre costat del frontera amb Kosovo, sobretot a la regió de Mitrovica i d'incrementar la presència de serbis a la zona kosovar. Vullin ha titllat "certes actituds" del Govern sortint literalment de "traïdores i mancades de consciència nacional". Una veritable declaració d'intencions irredemptistes.

Aquesta setmana el secretari de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, és en una gira per la regió dels Balcans i està previst que visiti el president kosovar a Pristina mateix, en una visita molt esperada pel Govern de la nova República de Kosovo.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat