Les reaccions al comunicat d’ETA anunciant la fi de la treva podrien haver sortit d’un calaix on haguéssim deixat les declaracions de la última vegada que no va poder ser. Resulta avorrit comprovar com es torna a demanar la unitat dels demòcrates, condemnes a la violència, etc. com si d’una amarga litúrgia es tractés. La novetat però és que la brunete mediàtica vincula aquest cop l’anunci d’ETA a un final prematur de la legislatura. Les respectives editorials ho expliciten en els seus titulars: “O pacto antiterrorista o anticipo electoral” (El Mundo), “ETA y el colapso de la legislatura” (ABC), “Unidos para derrotar a ETA. Zapatero debe abandonar su ambigüedad y recuperar el pacto antiterrorista con Rajoy” (La Razón). Però també en els seus continguts, així l’ABC es pronuncia amb contundència a favor de “la disolución de las Cortes y la convocatoria inmediata de las elecciones”; mentre que El Mundo matisa que “Si Rajoy y Zapatero no son capaces de ponerse de acuerdo, lo mejor (...) es disolver las Cámaras y adelantar las elecciones”. Es a dir que si Rajoy vol, s’haurien d’avançar les eleccions, i si ZP no les vol avançar l’espera una tardor calenta en que el PP, probablement amb algun atemptat de fons, incrementarà la pressió sobre el govern amb la inestimable ajuda d’alguns mitjans.

Així les coses, la premsa nacionalista de Madrid desitja que un anunci d’una organització terrorista faci caure un Govern, en perfecta correspondència amb el fatídic 11-M i el “vuelco” que va desallotjar el PP. És evident que ETA té en compte aquest càlcul. Amb la diferència respecte el 11-M que s’ha estalviat els explosius, de moment.