En la primera legislatura de Mas, així com en aquesta darrera, la desafecció de la ciutadania ha estat palesa a través de grans moviments de protesta. Mas ha errat molt en l'estratègia de govern.

En aquests primers 100 dies, Mas ha mantingut, principalment, una comunicació zero del Govern de Catalunya: no ha aconseguit transmetre al país els arguments del per què Catalunya es troba en l'actual situació. I això no sols fa perillar la credibilitat de la Generalitat de Catalunya sinó que també posa entre l'espasa i la paret la viabilitat del procés de transició nacional i la via cap al dret a decidir i la sobirania.

En aquests darrers 100 dies també hi ha hagut, però, aspectes positius. El Govern i el seu President han sigut capaços de resistir fins a dia d'avui l'ofensiva de l'Estat, dels seus serveis i clavegueres i ─encara pitjor─ de les desafeccions en el si de la federació, així com també el distanciament d'una part important del poder econòmic, finances i mediàtic. Mas, potser massa tancar en el seu cercle (cada vegada més reduït) de fidels no ha sabut en aquests cent dies les solidaritats i complicitats d'amplis sectors del país que han estat, estan i estaran al seu costat i que també entenen els seus gestos i paraules en no acceptar les ofertes de l'Estat que comportin trair el seu mandat cap al dret a decidir i la sobirania nacional.

Des del Col·lectiu Joan Creixell creiem que és molt difícil el mandat de Mas. Condicionat per persones amb les "claraboies" brutes del passat i per grups de pressió que voldrien fer-li rectificar el rumb de la seva nau, Mas ho té difícil. Per això, des d'aquest text i tot i les crítiques que des d'aquí hem fet a l'obra de Govern i a l'acció política de la Generalitat, el Col·leciu Joan Creixell creiem que avui cal donar suport al President de la Generalitat i al seu Govern. El seu fracàs podria significar la fi del projecte sobiranista. 
Negociació amb l'Estat: tota. Però encaminada només a decidir com i quan es fa efectiu el divorci"
En aquests darrers 100 dies també ha quedat molt clara una evidència, reiterada per altra banda en diversos articles del nostre col·lectiu: la societat civil catalana, les seves associacions i plataformes, han de donar ple suport al Govern però a la vegada han de saber desmarcar-se dels condicionants de les institucions. I la via sobiranista no té aturador. Ja no és possible tornar a enredar la nostra societat nacional amb "operacions Tarradellas", amb els Martín-Villa de torn, amb acords econòmics de pa per avui i fam per a demà.

Tot això va ser possible durant el segle passat i així ens ha anat als catalans. Fins aquí hem arribat. Ara Catalunya com a part de la nació catalana capdavantera cap a la seva llibertat nacional ha d'ésser capaç de vèncer l'ofensiva de l'Estat i també ha d'evitar atemorir-se i tenir por a l'enemic intern ─el pitjor de tots─ que intenta fer embarrancar i dissoldre el rumb que ja ha près la nació cap al dret a decidir.

Negociació amb l'Estat: tota. Però encaminada només a decidir com i quan es fa efectiu el divorci, sota quins termes legals i amb quina repartició de béns. Fins i tot es pot arribar a pactar un futur de bona relació i veïnatge. Amb tot, en aquest procés caldrà apartar-ne aquells qui creien que una nit anirien a dormir i a l'endemà serien independents. A aquestos cal deixar-los clar que hi haurà dies, setmanes i fins i tot mesos difícils i que, alhora, caldrà que tots i cadascun de nosaltres arrisquem quelcom. La independència nacional no és ni fàcil ni gratuïta.