El passat 25 de novembre el president Mas va fer un discurs davant de prop de 3.000 persones. Mas va ser contundent, va donar un missatge clar. Però potser el president no es va adonar que, a més de les 3.000 persones que l'escoltaven --i altres milers que el veien pels mitjans, així com els seus propis electors--, hi ha més país i més sensibilitats tant o més nacionals que les que ell mateix representa.
Des del Col·lectiu Joan Crexells creiem que Mas no va ser prou conscient que la Catalunya actual no és la mateixa que la de fa 7-8 anys. Ara, el nostre és un país en plena crisi econòmica, amb atur i patiment per part d'alguns sectors socials.
CiU i el president de la Generalitat han de ser conscients, amb tot, que l'afer Pujol ha fet mal a la credibilitat de les seves sigles, tot i el desmesurat atac dels aparells de les clavegueres de l'Estat en contra de CiU i de l'expresident Pujol.
CiU té una assignatura pendent que ha de solucionar amb contundència i rapidesa: la neteja de la seva imatge"
Davant d'això, Mas i CiU haurien d'haver accentuat el seu canvi d'imatge: la regeneració. Encara hi ha massa persones, massa maneres de fer i massa tics del passat al si de CiU. I això provoca, lògicament, que les altres opcions sobiranistes tinguin a flor de pell la qüestió de la prepotència i la corrupció, i que tinguin por de la perpetuació d'aquestes maneres de fer.
CiU, doncs, té una assignatura pendent que ha de solucionar amb contundència i rapidesa: la neteja de la seva imatge i el llançament de nous lideratges transparents, contundents i amb vocació de futur.
A CDC s'ha fet ja un pas endavant: colocar com a coordinador general a Josep Rull, un independentista de sempre, socialdemòcrata, i símbol de futur. Cal destacar que al món municipal hi han aparegut, també, altres joves promeses de CDC desvinculades d'un passat gris i conscients d'allò que no s'ha de fer i allò que cal canviar.
A UDC, per altra banda, tot va més lent... la resistència del seu líder històric, Josep Antoni Duran i Lleida, d'abandonar les regnes del poder tot i haver perdut la influència entre les personalitats més importants del partit, endarrereix la regeneració necessària. La irrupció, però, d'Antoni Castellà, home potent, ben considerat dins del món universitari i empresarial, és una esperança de regeneració i canvi.
Alguns membres de la pròpia federació posen pals a les rodes al procés de negociació, i això ha d'acabar"
Unió no pot continuar sent la rèmora del procés com ja han demostrat molts dels seus dirigents que avui dia encapçalen molts organismes de la transició nacional.
Artur Mas, doncs, a més d'eliminar els elements tòxics que l'envolten i que impossibiliten el diàleg amb les demés forces polítiques sobiranistes, ha de deixar les regnes de CiU a persones com Rull i Castellà, que són el futur, i al planter de nous valors que es dibuixa al món municipal.
Si això es porta a terme amb determinació, el camí per tal que CiU pacti amb la resta de forces sobiranistes estarà obert. Alguns membres de la pròpia federació posen pals a les rodes al procés de negociació, i això ha d'acabar.
