Però hem d'anar amb compte, les generacions del segle XXI no han patit repressió, ni han hagut de lluitar sense institucions i arriscant-ho tot. I això ha generat quadres dirigents i bases molt diverses, algunes d'elles perilloses, perquè han adoptat tots els defectes de fer política, fent de la seva actuació professional un modus vivendi en el que no calia arriscar res. Així -diguem-ho clar- amb el pujolisme i amb el tripartit hi va haver unes generacions que, tot i l'acció política que es va portar a terme i la construcció nacional i de país que es va fer, van viure molt bé. 

Quants dirigents actuals de la política i d'una part de la societat civil no han treballat mai a l'empresa privada i han hagut de conviure amb les seves regles de joc? Quants quadres joves de la política han viscut col·locant-se al costat de certs dirigents? Sols havien de demostrar lleialtat i fidelitat. Les capacitats no importaven. I així van sorgir en els últims anys els qui el nostre col·lectiu ha anomenat "xitxarel·los". Aquesta és la part negativa d'un sector de la nostra classe política. 

Tot això porta el nostre col·lectiu a la reflexió que per afrontar el repte dels propers 18 mesos -o el temps que calgui- és important destriar i seleccionar qui volem que encapçali la gran revolució social, democràtica i nacional que representa el Procés actual de Catalunya.

Comptem amb quadres, amb persones íntegres i patriotes que, de vegades, molesten els seus propis companys i les organitzacions polítiques i socials des d'on actuen, perquè els posen en evidència. Perquè són gent que arrisca. I això és al que no estan acostumats. Hi ha una nova generació que empeny. I sols parlant del món sobiranista, des del Col·lectiu Joan Crexell voldríem fer una aposta, amb noms i cognoms, estiguin en primera o en segona línia. Perquè creiem que l'actitud de les persones que ressenyarem i la seva vàlua és el que necessita el Procés per sortir de l'atzucac en què es troba.

Carles Puigdemont, Josep Rull, Mercè Conesa, Jaume Ciurana, Carles Campuzano, Miquel Buch, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Carles Mundó, Lluís Salvadó, Antoni Castellà, i un llarg etcètera. Aquesta és una petita mostra de quadres amb la joventut suficient perquè des del sobiranisme puguin assolir la responsabilitat de portar a bon terme el Procés. Perquè és cert que ens calen polítiques i estratègies i un full de ruta, però hem de saber també escollir quines persones s'han d'arriscar a portar-los a terme, gaudint de la nostra confiança. 

Després del 26-J hi haurà dos escenaris possibles: si hi ha una victòria de les forces progressistes hi podria haver la temptació de perdre deu o quinze anys més discutint sobre els sexe dels àngels d'una reforma constitucional, i si guanya el PP i Ciutadans serà l'hora d'enfrontar-nos definitivament al ser o ser, i per fer-ho necessitarem persones valentes i amb convicció. Sense "xitxarel·los".